-

Ahir una pregunta d’una alumna del curs FEDALMA-on line em va inspirar aquesta entrada.

-

Una cosa que preocupa molts als pares és que les criatures es succionin el dit. De fet l’afirmació és: li dono xumet perquè no es succioni el dit.

La succió del dit gros fa molta por i sembla que els xumets siguin més simples de ser eliminats quan l’adult ho decideixi.

El xumet evidentment no el demanen les criatures, són els pares o la pressió familiar i social, el que fa que elsen caigui un (o més d’un) a la boca i després tot són presses per treure’l. Recordo una conversa al súper sobre el tema. Jo estava llegint no sé quina etiqueta quanvaig sentir tot un enrenou de dependentes que feien veuetes agudes:

-Vaaa treu-te el xumet, me’l dones i el donem als peixos? – Li deia la peixatera.

-Bea que ets molt gran, per portar xumet!

-Bea que lletja estàs amb xumet - li deia un altre.

I la seva mare repetint totes les paraules de les dependentes fil per randa. No vaig poder evitar acostar-m’hi. I vaig descobrir que era laveïna de dalt amb la seva nena de dos anys. La Bea dins el carro de la compra amb ulls com plats.I al veure que la coneixia no ho vaig poder evitar.

-Bea, ni cas reina. Estàs preciosa amb el xumet i sense.

Les dependentes van recular i ens van deixar a les tres soles. La mare de la Bea va començar un discurs per justificar que la seva nena de dos anys encara portés xumet i que no el volia deixar de cap manera. I mireu que normalment callo i em mossego la llengua però no vaig poder evitar dir-li:

-Però a veure, qui li ha donat el xumet? Tu, oi? Doncs ja ho deixarà quan ella ho cregui oportú, no?

Amb el xumet, els adults ens creiem amb el dret i el deure d’eliminar-lo quan considerem que calacabar amb aquesta mala costum i ens inventem fades dels xumets o fem portar el xumet al patge dels reis. El xumet és una decisió que prenem nosaltres per les criatures i que creiem tenir dret a eliminar quan a nosaltres ens sembli.

Si sabem que els xumets creen mala oclusió dental i mil coses més per què els adults els donem xumets? Els humans som incomprensibles i contradictoris. I no, les criatures que mamen no fan servir les seves mares de xumets, que el plàstic i els derivats són un invent molt modern i les tetes les fem servir des de fa 20 milions d’anys.

Però el dit és diferent! S’ha vist que hi ha criatures que es xumen el dit dins úter. I tot i que les criatures de pit normalment no fan servir el xumet, justament perquè tenen dos pits per succionar, a vegades fan la pipa des de molt petits, alguns es posen el dit a la boca i volen mamar a la vegada.I sovint als tres mesos quan es descobreixen les mans també descobreixen com es fa la pipa i ja no hi ha qui els pari, això sí, els pares han d’aguantar els comentaris:

-Uiiiiiiiiiii fa la pipa¿¿???

-Malament!! No saps com costa de treure aquest vici!!

- Dóna-li un xumet i no li deixis fer la pipa!

Però en realitat ningú és pregunta per quina raó ho fan. La succió del polze produeix al nen una sensació de benestar immediata, relaxa i reconforta... I aquestes sensacions són molt i molt potents!

El deixar el dit implica la capacitat de decidir i voler deixar-ho. I deixanta part del tema de les dents, què hi ha de dolent enfer-ho? No hi ha absolutament res, si ho valores lluny dels prejudicis que tenim: si et xucles el dit ets un nadó, estàs lleig amb el dit a la boca.... No passa res! La criatura que ho fa, no fa res dolent per a la salut, no es perjudica en res, el dit és un hàbitinofensiu, no tòxic (ahir em van passar aquest vídeo i vaig flipar i tot i que ara els xumets notenen bisfenol A no deixen de ser de plàstic) i plaent!

Per mi toca desmitificar el dit i deixar que siguin els nensque decideixin quan ho volen deixar sense pressionar, ridiculitzar o fer xantatge! Que els adults tenim vicis molt més lletjos i més nocius!!