-
La setmana passada es va presentar l'informe "Superfood for babies" de l'organització Save the Children, amb un titular colpidor: Les vides de 95 nadons es podria salvar cada hora, 830.000 cada any, si les mares donessin lactància materna als seus fills immediatament després de parir.
-
Havia començat un resumexhaustiudel informe de Save the Childrenperò finalment ho he desestimat perquè si el voleu llegir,aquí el teniu i no diu res que no sapiguem o no ens puguem imaginar. Les coses són clares i l’evidència més, alimentar a les criatures amb lactància materna es tradueix en criatures i adults més sans i amb menor morbiditat. Punt. La llet artificial produeix danys o la mort a milers de nadons i criatures. Hi ha molts països on la lactància és la diferència entre viure o morir. En aquesta vida hi ha morts inevitables i moltes morts evitables....
Brendan Cox advocat i responsable de les polítiques de Save the Children ha afirmat que caldria fer modificacions en l’etiquetatge de la llet artificial, de la mateixa manera que en el seu moment es van incloure imatges impactants en els paquets de tabac on es mostrava molt gràficament els efectes nocius del consum de cigarrets, diu que s’hauria de fer en les llaunes de llet artificial per deixar les coses clares a simple vista.
I com no, la polèmica està servida.
Avuiper il·lustrar el bloc faig serviruna de les imatgesque quan vaig veure per primera vegada em va impactar i fer pensar. Per les que no l’havíeu vist mai; aquesta foto és feta a Pakistan, encara que no ho sembli les criatures eren bessones, el que mama és un nen, la nena té el biberó a la boca. La mare pensava que no tindria llet per alimentar a les dues criatures així que va prioritzar la vida del nen, ja sabeu que en aquest món encara té més valor la vida d’un nen que la d’una nena.
La nena va morir unes hores després de fer aquesta foto...
Han saltat moltes veus en contra de la demanda de Cox. Molts sanitaris diuen que la realitat del Tercer Món i totes les morts de les que parla l’informe no són representatives de la nostra societat occidental i que posar imatges impactants a les llaunes de llet artificial no farà més que augmentar els sentiments de culpabilitat de les mares que no poden o no volen alletar. A més els que no volen sentir a parlar d’aquestes agressives etiquetes pensen que podrien causar més mal que bé, que la visió de les terribles imatges pot confondre als pares i fer-los creure que la llet artificial no és una bona manera d’alimentar els seus fills i a falta de llet materna i a falta de llet artificial busquin altres mètodes d’alimentació no aptes.
Cox insisteix en que cal modificar l’etiquetatge per aconseguir que la visió general de la llet artificial canviï i s’eviti que les llaunes fabricades a occident, amb etiquetatges amb llengües diferents i sovint impossibles d’entendre, arribin al Tercer món on les mares les reben pensant que són un regal i un benefici per les seves criatures. Això es tradueix en el pitjor dels casos en mares que no inicien la lactància materna perquè tenen llet artificial, però la llet artificial s’acaba i cal comprar-ne més i és evident que aquestes famílies no poden accedir-hi. I en el cas de poder accedir-hi es produeixen errors a l’hora de preparar la llet: involuntaris per no entendre com s’ha de reconstituir o voluntaris quan la llet es dilueix massa per intentar que duri més amb el resultat amb ambdós casos de malnutrició o mort de les criatures.
Bé, és evident que aquí no tenim aquests problemes amb la reconstitució de llet artificial i que la lactància artificial “només” causa més morbiditat en les nostres criatures, però potser com diu Cox ha arribat el moment de posar les cartes sobre la taula. Hi ha països on la llet artificial es compra amb recepta com qualsevol altre medicament i se n'evita d’aquesta manera un ús indiscriminat. Aquesta també va ser una mesura que va crear polèmica en el seu moment i tampoc s’ha aplicat a tot arreu... Però és un pas.
Entenc que és una mesura polèmica de la mateixa manera que en el seu moment ho va ser la inclusió d’imatges en els paquets de tabac. Entenc que moltes sensibilitats poden ser ferides si s’aplica la mesura i entenc que hi ha molts diners en joc... Però miro la nena de la foto i entenc a Cox i a Save the Children que veuen morir cada dia a moltes criatures i saben que la solució és tan simple com alletar...
