Les amazones potser són un mite però entre nosaltres, avui en dia, n’hi ha més d’una!
Les amazones apareixen fa un mil·lenni en l'art i la literatura grega. Les amazones són el primer i més persistent mite de dones que viuen lliures i autosuficients en una comunitat regida per elles mateixes. El mite no exclusivament Europeu doncs el trobem en tots el continents excepte Austràlia: Xina, Rusia, Hongria, Àfrica... Precisament, el riu Amazones va rebre aquest nom quan els conquistadores Espanyol van trobar-se de cara amb tribus índies on les dones col·laboraven activament junt amb els homes en la defensa del territori.
Les amazones, del mite clàssic, habitaven prop del Mar Negre, on vivien de manera independent governades per la seva reina Hipòlita. Sembla que les amazones no tenien cap mena de contacte amb els homes, però evidentment els necessitaven per no desaparèixer, així que una vegada a l'any visitaven als veïns per aconseguir embarassar-se. Si el resultat d'aquest embaràs era un nen, era sacrificat, mutilat o retornat al seu pare. Si era una nena es quedaven amb la seva mare i era criada i preparada a tots els nivells tan per realitzar les tasques domèstiques, les feines del camp, per ser expertes genets i com no en l'art de la guerra. Eren poderoses, perquè manejaven armes, muntaven a cavall, lluitaven com homes i eren autosuficients.
I és veritat que es mutilaven un pit?
Hipòcrates descriu així el procés:
"No tenen pit dret, doncs quan encara sóncriatures les seves mares posen un instrument al foc, fabricat exclusivament per aquest ús, i l'apliquen sobre el pit dret per cauteritzar-lo, de manera que el creixement es deté i tota la seva força i el seu volum es desvia a l'espatlla i al braç dret (..)"
Sembla que d'aquesta manera els hauria estat més fàcil lluitar i dominar l'arc i la javelina amb excel·lència i ser guerreres implacables i temudes. Però hi ha molts autors que no semblen d'acord amb l'etimologia literal d'amazona; a- ( sense) -amazós ( pit) i s'inclinen per pensar que potser el que feien era cobrir el seu pit dret amb una túnica de cuir asimètric que aixafava el pit dret durant la batalla per tant només deixavenel pit isquerra visible, el que podria haver donat lloc al mite que només tenien un pit.
Aquesta versió té sentit ja que totes les obres d'art arcaiques que les representen les mostren amb dos pits ben ferms i rodons no hi ha rastre de mutilació per enlloc.
També sembla difícil que poguessin realitzar aquests tipus d’intervenció elles mateixes ja que no disposaven de la capacitat per guarir-se ferides tan greus o poder solucionar, en el cas que es produïssin, infeccions derivades del procés.
Potser l’amazona que més us sonarà és la televisiva “ Xena: la princesa guerrera” Mireu com n’és de guerrera. Va fer una campanya a Nova Zelanda per promocionar la Setmana de la Lactància Materna.
Deixem a part els mites, les amazones gregues ens queden força llunyi les heroïnes edulcorades de televisió no són reals, hi ha moltes dones desconegudes que són amazones de cap a peus.
Per desgracia cada vegada hi ha dones més joves que només disposen d’un pit funcional i cal que els recordem que les seves lactàncies,si volen, són més que possibles.
Encara que només puguin alletar d’un pit per les causes que siguin: cremades externes, cremades internes causades per la radioteràpia, anomalies genètiques.... Un sol pit és perfectament capaç de produir tota la llet que li cal a una criatura per créixer de manera exclusiva 6 mesos o més. De la mateixa manera que podem viure amb un ronyó podem alletar amb un sol pit.
Si el pit afectar té teixit mamari, encara que el mugró sigui inexistent oels porus del mugró estiguin cicatritzats, es pot aconseguir aturar la producció de llet després el part en el pit afectat utilitzant mètodes compressius , antiinflamatoris i analgèsics per mitigar el dolor. Al cap de pocs dies la glàndula involucionarà i deixarà de causar molèsties i la lactància podrà seguir del pit funcional.
Les dones que han patit una mastectomia abans de ser mares és molt possible que puguin alletar amb el pit no afectat. La lactància pot ajudar a guarir moltes ferides i a reconciliar-se de nou amb el propi cos.
Totes les dones que han patit aquest tipus de processos invasius en la glàndula mamaria són autèntiques amazones: dones fortes, lluitadores que combaten per salvar les seves vides i pugnen per aconseguirsortir-ne vencedores.
Sigui amb una lactància amb dos pit o amb un de sol, ja sabeu el que diu la cançó: les noies són guerreres!
