-jej La Llum i el seupequed’un any m’han fet recordar quelcom que havia oblidat! Us ha passat a vosaltres? Estic segura que si!
- Quan alletes a una criatura petita tu ets la mare i tu manes. Pot semblar radical dit així, el que vull dir que ets tu, la mare, la que valora quin pit donar cada vegada, som nosaltres les que tocant una mica el pit decidim quin és el que “toca”. La criatura s’ha d’aguantar i té poca a cosa dir en el tema escollir teta. Si poses la criatura al pit dret, doncs al dret es queda i si és a l’esquerra doncs a l’esquerra i si són 5 minuts doncs 5 minuts, en aquesta època de la seva vida les criatures no tenen massa veu ni vot en poder decidir de quin pit volen mamar i a vegades no poden decidir ni quanta estona ho volen fer. De fet, per aquesta raó moltes vegades la lactància no acaba de funcionar perquè no són ells els que decideixen i les limitacions (sí, encara hi ha qui s’entossudeix a estendre el mite que cal limitar el temps al pit) portenals desastres en cadena: pocallet =poc guany depes =introducció desuplement =a fracàs de la lactància.
A vegades, quan ets tu la que vol que buidin un pit sí o sí, els que tenen més caràcter s’enfaden una mica(a vegades molt i es confon amb un rebuig del pit) i protesten i les mares els intentem canviar de pit i encertem. Però en pocs mesos ells tenen dret a decidir de quin pit volen mamar i la cosa canvia quan a més perfecionen la capacitat de desplaçar-se per si sols perquè en aquest moment aprenen que poden triar de quin pit mamar. I aquí comença la disbauxa, en especial la nocturna!Jo a vegades em sentia com un tauler gegant de l’oca amb una jugadora disposada a jugar sense cubilet ni daus!
Tocava dormir, la nena estavarendida, rebentada, esgotada... i jo evidentment també perquè negar-ho i m’estirava al llit amb l’esperança que es clapés en zero coma! Si és que saltava a la vista que estavako, havia de caure liró, liró, liró... o no?
En aquesta època a ells certamentaixò dedormirels importa un rave, la vida és curta i han de fer moltescoses tapisseresabans d’aclucar l’ull! No pot ser això de dormir tantes hores, pensen mentre tu reses perquè s’adormi ràpid i et deixi sopar i el que és més important que dormi unes hores seguides. Ja saps que seran poques: dues o tres no ens fem il·lusions!
Jo preparava l’espai en pla sparelaxdeluxe: poca llum, sense sorolls estridents, música en directe de fons(o sigui jo cantant fluixet totes les cançons tradicionalsque podia recordar) vaja un espai derelaxant que ni els millorsspas! I la col·locava al pit i fins i tot respirava profunda i ritmicament per tal de transmetre aquesta calma i aquest bon rotllo a la nena... "Si faig veure que dormo segur que s’adormirà" pensava innocent de mi! I jo allà estesa com un bacallà i fent veure que dormia! Quin panorama!
I en aquell precís moment la petita jugadora feia uns segons de tetarelax, una mena d’enganyifa i quan començava a pensar: "ja està, ja està, ja està"…. Li agafava el ball de SantVitoi el que era pitjor semblava no tenir fi! Començava a succionar un pit amb avidesa a vegades l’agafavaamb les mans i tot, i semblava que el vulgués munyir, matxucar,apretari de cop em saltava per sobre i es plantava a l’altre pit i sant tornem-hi! I d'un a l'altre i d'un a l'altre, i evidentment les postures no sortien a cap manual de lactància! Era com jugar a l’oca-twister, i cada vegada la postura més complicada, cada vegada mésràpid….acceleraciótotal.
I jo cada vegada més plana, de fet intuïa que em sortien els cercles de coloraines deltwisteri esperava pacientment com a bon tauler de joc que per fi acabés la partida: de teta a teta i tiro perquè em toca!
Diu la Llum que té la sensació que et fan pagar amb interessos tots els mesos que has decidit per ells quin pit els donaves!
