Jo era de les que va muntar bressol i habitació complerta per la nena. La va pintar i va posar una sanefa d'ossets, cortineta brodada amb el seu nom, la va omplir de peluixos... I la nena no i va dormir mai! No ets mai conscient de com és de bàsic i necessari dormir fins que ets mare. Jo mai havia dormit massa, no sóc massa noctàmbula (per no dir gens) i d'adolescent el més tard que m'he llevat devien ser les onze. Així que no era una marmota consumada però dormir, dormia. I va arribar la Maria! I no t'avisen que "dormir" mai serà el mateix amb una criatura. En primer lloc perquè et penses que podràs alletar i dormir, i en segon lloc perquè et penses que podràs alletar, ficar la criatura al seu bressol i tornar a dormir! ERROR! ERROR! ERROR!!
A les nits em resultava terrible treure-la del bressol. Dormia en unbressoletd'aquestspetitonsuna mica més baix que el meu llit. Des de el llit estira, quan la volia aixecar em sentia com elevant un hipopòtam!
El segon pas era acomodar-me al llit, perquè evidentment li donava el pit asseguda al llit amb la llum oberta, no fos cas que m'adormis i la nena caigués!
L'escena, ara que la veig en perspectiva, era per riure! Jo asseguda al llit pesant figues, envoltada de coixinets perquè els braços també em queien! Un mal al cul insuportable, per no parlar de l'episiotomia de cavall que em van fer, la nena clapada a la teta, jo desitjant que acabés d'una vegada, em tocava esperar que s'adormís del tot per poder deixar-la suaument al bressol, respirar,col·locar-me de nou i que comences a plorar....
És clar jo feia totes aquestes mandangues perquè estava també convençuda de dues coses: la primera era que les criatures han de dormir al seu llit, la segona que no poden dormir amb tu al llit perquè les pots aixafar al dormir. Per sort la tortura de les preses asseguda al llit només va durar 17 dies perquè la nit que feia 18 dies les coses van canviar.
Aquell matí havia anat per primera vegada al grup i em van explicar que podia dormir amb ella, que podia fer un llit familiar i que podríem dormir i el més important que no l'hi podia fer cap mal! Així que aquella nit, seguint totes les recomanacions oficials de seguretat en matèria de collit em vaig disposar a practicar aquell acte suposadament tan perjudicial per les criatures! Quins nervis!
Em vaig colcar fent un 4 amb el cos i amb el braç per sobre el seu cap, formant una C. No cal dir que no vaig dormir la primera nit (o això em va semblar) Estava pendent de tot: de la persiana oberta, perquè així les llums dels fanals del carrer il·luminessis l'habitació; de col·locar el meu cos perfectament formant una paret protectora, del seu cos, de les mantes, de que cap coixí fos massa a prop de la seva cara....
Sincerament la primera nit no li vaig veure massa la gràcia, sí que estirada podia alletar sense sentir el dolor agut de l'episiotomia però seguia sense descansar massa.
Ara, la meravella de les meravelles va arribar la tercera o quarta nit, no ho recordo... Vaig ( vàrem) dormir les dues!!!!! L'endemà no podia recordar ni quantes vegades havia mamat!! Com podia ser que no m'ho haguessin explicat abans?Evidentment el començar a dormir amb la Maria al llit va ser el millor que vaig poder fer, em va permetre descansar i seguir alletant a la nit i no perdre el contacte físic amb la meva nina! Quin plaer!
Potser us acaben de donar el títol de mare recentment i encara no i veieu massa la gràcia però us asseguro que és qüestió de perseverà!
Al principi costa una mica que la criatura s'agafi el pit i cal obrir totes les llums i preparar el terreny però poc a poc es converteix en quelcom automàtic que no requereix massa esforç. Acabesplegadetacom una coca això sí però com a mínim descanses més!
Per acabar desfem un mite de l'alletar estirada. Alletar al llit no causa otitis, no hi ha cap mena de relació entrel'alletarestirats i tan molesta patologia. Podeu estar tranquil·les.
Deixo per la segona part els comentaris de tothom al saber que dormia (dormo) amb les nenes! Santa paciència!!!
Així que dos en un llit van passar a ser tres, i en el nostre cas després 4!
Us deixo l'enllaç per poder gaudir del conte de Kate Evans sencer.
