Quan la lactància s’acaba de cop i de manera inesperada una sensació terrible ens pot envair durant setmanes.
Quan la Maria tenia 18 mesos va agafar la varicel·la, no tenia més que deu granets mal comptats, però en tenia un a la boca. Quan mamava la llet li coïa, (la llet materna té propietats antibiòtiques) li feia tant de mal que no volia mamar. I va deixar-ho de cop. En poques hores va passar de tot a res. Ella va passar un parell de nits dolentes peròestava bé. El problema el tenia jo. Estava feta caldo, no parava de plorar, estava molt trista i no sabia què tenia. Em volien consolar i em deien coses que em feien més mal. Només quan parlava amb l’Eulàlia i l’Imma m’entenien i em sabien consolar. Què tenia? Per què només dues persones em sabien donar consol?
La lactància es podria comparar amb els llibres. Cada parella de mare i critaura crea el seu llibre: llarg, curt, amb somriures, amb llàgrimes...
Imagineu que esteu llegint aquest llibre magnífic que us apassiona que us té enganxats pàgina rere pàgina, que us passeu hores devorant, desitjant saber què passa a la següent pàgina. I, de cop, les últimes pàgines, aquella sensació d’ai al cor... I finalment l’última pàgina. Tanqueu la contracoberta i s’ha acabat. El vostre cervell i el vostre cor és ple d’aquella història i penseu momentàniament que mai llegireu res igual. Heu tancat el llibre i cal buscar-ne un altre igual de bo, però això costa i sembla que cap altre serà igual que res podrà superar-lo!
I quan la lactància s’ acaba de forma inesperada per la mare, acostuma a sentir el mateix. Una profunda tristesa ho envaeix tot.
Per diversos motius una criatura es pot deslletar, o semblar que es deslleta i això pot causar una gran patiment a la mare. Aquestes situacions i aquestes emocions no sempre són fàcils d’explicar i menys d’entendre.
En la majoria de casos aquests deslletaments es produeixen en nens grans, a partir de l’any. Els familiars, amics que envolten a la mare la veuen malament i la volen consolar de la millor manera que saben. Però tot sovint les frases i expressions utilitzades no són del tot encertades:
- No estiguis trista, però si ja és molt gran.
- Però, fins quan li volies donar?
- Però si ja li has donat molt temps!
- Per què estàstrista!?
- No ploris!!
- Per això plores?
- Per què plores. Però si la teva criatura ja és molt gran?
(...)
Frases desafortunades, expressades amb la millor intenció, però que no ajuden a sentir-se millor a la mare.
El dol és un procés més o menys llarg i dolorós d'adaptació auna nova situació, cal trobar una nova manera de relacionar-se amb la criatura sense el pit.
Si el deslletament es produeix de manera progressiva per part de la criatura, la mare té temps de fer-se càrrec que la lactància toca la seva fi. El deslletament progressiu no acostuma a sumir a les mares en una tristesa tan profunda ni cal una elaboració del dol com en el cas d’un deslletament inesperat.
Les ganes de plorar, l’angoixa, la tristesa... Formen part d’aquest dol i, poc a poc, s’aconsegueix tenir una perspectiva nova de la situació. Es pot començar a veure tot allò positiu que s'ha viscut amb la lactància, recordat moments, anècdotes... I deixa de fer mal.
Per les persones que envolten a la mare, la part més complicada és la d’escoltar sense jutjar, mostrat empatia i comprensió... Permetre que la mare aboqui tot el que sent, tot el que pensa i saber respondre sense posar en dubte aquests sentiments és una gran i difícil tasca.
Les assessores estem més acostumades a viure aquestes situacions per quèpotser les hem viscutnosaltres també, però és complicat que la societat sàpiga donar resposta a aquesta situació de dol causada pel deslletament.
Si esteu vivint aquesta situació busqueu refugi en qui us pugui ajudar a guarir les ferides.
Per cert, poc a poc vaig assumir que la nostra lactància s’havia acabat. Em trobava millor i vaig tornar a somriure. I quan donava per fet que la nostra lactància era un record, al cap de dues setmanes a la banyera es va tornar a agafar el pit. Va mamar dos anys més, però aquelles dues setmanes em van donar una oportunitat única.
