Som la llet

Alba Padró i Arocas

La gran frase

-

Quan jo tenia 17 anys (coi, ara semblo una iaia) la meva mare em va deixar anar aquesta terrible frase i no la deia amb ironia o amb segones, la deia amb tot el cor, la deia de veritat perquè em deixava tota la llibertat per escollir sobre la meva vida: FES EL QUE VULGUIS!

-

Siguem francs, jo no esperava aquella resposta, de fet hauria apreciat un sermó amb el que hagués pogut fer tot el contrari que m’hagués dit només per demostrar que era una adolescent rebel i malcriada, però no, ella em va deixar a mi triar!!! Quina insensatesa, vaig pensar en aquell moment, ara m’adono que sabia perfectament perquè ho fa fer. Li podia haver sortir malament, però va deixar-me escollir, si m’havia de fotre una castanya, me l’havia de fotre jo soleta!

La meva petició no era fàcil: jo volia marxar a les sis de la tarda de diumenge amb el meu novio, anar cap a la Cerdanya al casament d’una amiga, sopar tots junts, celebrar el casament i tornar a casa vés a saber a quina hora de nit i.....i (i) anar al institut l’endemà i ser a les vuit en punt a la porta!

Uixxxxx!!! Si jo hauria preferit que em digues que no! M’hauria estalviat haver de ser responsable!Si jo deia que ho podia fer, havia de complir-ho així que tot depenia de mi!

Us avanço que vaig arribar el dilluns a les 7:45 a la porta del Insiti (a puntual no em guanya ningú) però allò va canviar per sempre la meva perspectiva sobre la responsabilitat!

Noies i nois aquesta és l’ultima entrada abans de vacances (sí, em cal una pausa tot i que prometo escriure si s’escau o passa quelcom en el mundillo de les tetes, si la Maria surt del hospital o ens cal llet per la Laura.... Vaja el que venen a ser bones notícies i emergències) i m’agradaria que vosaltres mares (i pares) tinguéssiu clar aquest concepte per tancar la temporada: FEU EL QUE VULGUEU AMB LA LACTÀNCIA (I CRIANÇA) DELS VOSTRES FILLS.

Això sí, informeu-vos, sigueu responsables amb les decisions que preneu (de la mateixa que per triar una assegurança pel cotxe cal remenar, o per a triar un pis cal veure’n deu abans... Les coses importants a la vida cal meditar-les) i una vegada tingueu tota la informació sobre la taula feu el que vulgueu, trieu si voleu alletar o donar biberó, si voleu alletar un mes o quatre anys.... És cert que hi ha a decisions que no sempre dependran al 100% de vosaltres però gran part d'elles si, i com a mínim ho haureu intentat amb totes les vostres forces, el que permet no culpar-se de res ni sentir-se malament per la situació.

Així que: FEU EL QUE VULGUEU!

Apa, gaudiu molt d’aquest estiu, gaudiu (si podeu) que jo no tindre masses vacances (meravelles de ser autònoma) i ens veiem al setembre amb les piles a tope i energia renovada!!!

I recordeu que SOU LA LLET!

PD/ si us cal res 690144500 o albapadroibclc@hotmail.com