- Sabeu l’anunci de televisió de la maionesa que no és maionesa? Doncs això: la vida no està feta per comptar calories!
-
La vida no està feta per contar ni en calories ni en grams! Estareu d’acord amb mi que un adult que fa recompte diari dels grams i/o calories que ingereix (si no té cap patologia de base) no està massa bé del terrat i té un greu problema. De fet, segur que si fos un amic o una amiga us espantarieu, no és normal! Però què passa quan és el pediatra el que et diu els grams diaris i concrets que cal que li donis a la teva criatura a cada àpat?
Potser va ser la tecnificació de l’alimentació infantil a partir de la llet de fórmula: 30gr de llet disolts en x d’aigua, el que ens ha portat a la necesitat de controlar gram per gram què menjen o deixen de menjar les criatures.
Encara hi ha qui reparteix fulles de recomanació d’inici d’alimentació complementària amb els grams exactes i detllats que han de pendre les criatures cada dia.I el més fotut és que no et regalen la balança a conjunt!
La tecnificació i concreció obssessiva en els grams inicia un voràgine de tensió i malestar que porta directament a la crisi amb la teva criatura!
Siguem clars, no hi ha en aquest món criatures balança, criatures que siguin capaçes d’ingerir els x grams calcats (ull que si un gra d’arròs cau a terra ens desquadra el planning!) les criatures ingereixen més o menys però no ingereixen cap xifra exacte, perquè esperar que ingereixin una xifra exacta no té lògica, no té sentit i esperar i obligar a que ho facin hauria de ser delicte!
És evident que potser, a vegades, cal una orientació per les mares (ull per les mares) perquè no tenim la confiança de llençar els papers per la finestar i fer cas al petit expert que tenim a casa. Però les orientacions haurien de ser això, orientacions! No informació per seguir a ulls clucs i el pitjor, esperar que la criatura ingereixi fins el darrer gram o és que el pediatra també compta en grams els seus àpats: 30g de pollastre, 100g de mongeta tendra?
Pensar en grams i distribuir recomanacions per començar l'alimentació complementària és tan absurd com iniciar-la als 6 mesos. No és més lògic valorar a cada criatura de manera individual? No és més lògic esperar que sigui la criatura i només la criatura la que ens digui si vol un tros més gran o més petit de plàtan? De la mateixa manera que quan alletem confiem en ells, els deixem barra lliure i els deixem servir-se en el moment que volen i en les quantitats que volen i no els discutim la decisió, per què els hem d'obligar a pendre els 230g de farinetes sí o sí!?
Per cert que de la mateixa manera em crispo quan llegeixo recomanacions exactes i precises de en quina hora cal consumir certs aliments. Tema fruita per exemple. Per què nassos una criatura no pot endrapar dos trossos de pera a les deu del vespre? O a les 8 del matí? Per què cal donar-li fruita per berenar i només per berenar en un horari d’entre les 17 a les 18:30?
Començo a pensar que potser si els dónes l'aliment que no toca a l'hora que no toca en els grams que no toquen es converteixen en el germà dolent dels Gremlins!
