Som la llet

Alba Padró i Arocas

La crisi a fons

-

Avui entrada dedicada a la Paula i laLoli, perquè tot i que tinc una entrada anterior sobre la crisis dels tres mesos era massa breu pel poder-ho explicar tot.

-

Quan les criatures neixen i durant molts mesos es pensen que tot el que toca la seva galta, el seu nas o la seva barbeta és un pit i mouen la boca desesperats cercant-lo de manera frenètica, la seva vida es redueix a mamar. Però als tres mesos passen moltes coses: dins el pit i a les criatures, i si no s'entén el perquè d'aquests canvis tot pot ser mal interpretat i les interpretacions lliures acostumen a portar al fi de la lactància.

Anem a explicar en primer lloc què passa dins la glàndula:

Fins als tres mesos les criatures tenen a la seva disposició una mena de bufet amb servei les 24 hores, i només més seure a taula ja tenen el menjar davant seu. Quan comença la crisi, el restaurant mediocre es transforma en un de luxe: cal esperar al cambrer, cal llegir el menú i esperar a ser servit, el que es tradueix en 2,2 minuts d'espera.

I tot això perquè la glàndula s'ha transformat, ha entèscom funciona el procés d'oferta i demanda i l'ha regularitzat. Per tant ajusta la producciótantíssimque només produeix en el moment que la criatura reclama. Això provoca en les criatures un desassossec a l'hora de mamar. No entén què ha passat i es desesperen: succionen per reclamar la seva llet ( succió no nutritiva), esperen, mésSNN, esperen.... i es comencen a enfadar.... I evidentment ploren, xisclen i es retorcen demanen el que es seu!

Al cap d'aquest dos minuts escassos la mare nota la pujada de llet i la criatura comença a succionar amb delit, però al cap de pocs minuts ( entre 2-5) es deixa anar, a vegades plorant, a vegades amb més tranquilitat i quan la mare insisteix en alletar-los de nou ells s'hi neguen i es fan els ofesos.

Com que la producció està tan ben controlada també s'acaba la sensació de pit ple, el pit queda com buit i sembla que no s'inflama el que s'interpreta com una inequívoca senyal de falta de llet quan justament és al contrari. La glàndula mamaria es modifica i "n'aprèn" però les criatures encara més!

I és en primer lloc perquè quan arribem al voltant dels tres mesos ( normalment les nenes comencen abans amb la crisi, cap als dos mesos i mig i els nenes poden trigar fins els quatre) són uns experts en l'art de la succió, i en una presa d'escassos minuts poden extreure tota la llet que els cal.

També es produeixen grans canvis en el seu cervell, les connexions neuronals es multipliquen a tota velocitat el que els fa entrar en un món nou i emocionat! Ésl'esclatatdels sentits i deixen de veure només un pit i la cara de la mare per veure-he ho TOT, per sentir-ho TOT!! Aquest món de sensacions val la pena gaudir-lo i mamar pot resultar un pèl avorrit siguem francs, així que si poden mamar ràpid i veure món ho prefereixen infinitament.

Per acabar-ho d'adobar un dels signes més grans de gana que tota mare coneix: ficar-se les mans a la boca, és ara el passatemps preferit de la criatura. Les mares el llegeixen i el tradueixen com "tinc gana" però en realitat no ho és.

Per tant i en resum temin:

Sensacions de la mare

  • La criatura no demana tant sovint el pit.
  • Les preses són extremadament curtes o fa preses caòtiques, xarrups erràtics de dia i sembla que no més mama bé a les nits.
  • L'augment de pes és considerablement menor.
  • Fan menys deposicions.
  • Ploren al pit i es xuclen els punys tot el dia.
  • La mare té els pits tous com figues

Realitats:

  • Les mares pensen que la criatura rebutja el pit, que no tenen llet, que la criatura passa gana....
  • Les criatures mamen extremadament rápid .
  • Les criatures prefereixen descobrir a mamar.

Resultat:Totes les sensacions i les realitats que la mare percep als tres mesos la poden portar a pensar que la lactància toca la seva fi, que les coses van malament o quelcom es torça per moments. Tot sovint aquest moment més el pensar que falta poc per tornar a treballar porten a les dones a deixar la lactància, quan en realitat la crisis dels tres mesos no és més que una part normal de la lactància.

Totes les crisis són difícils d'explicar, algunes no es poden explicar, però la dels tres mesos pot tenir sentit quan saps què passa, i el millor té data de caducitat no com altres!