Som la llet

Alba Padró i Arocas

Es crien igual

-

Dimarts va aparèixer un estudi que de nou ens recorda els beneficis de la lactància materna per sobre la llet artificial.

-

L'article en qüestió és aquest. In-vitro (que vol dir en una proveta i a petita escala) s'ha vist que la llet artificial mata les cèl·lules mentre que la llet materna no ho fa. El paral·lelisme més simple que es pot fer és amb els prematurs il'enconterocolits necrotitzant. Aquesta patologia típica dels prematurs malmet el seu intestí, la incidència és alta i causa elevada morbiditat i mortalitat. Una de les maneres d'evitar-la és donar als prematurs llet materna. Així de simple.

No m'agrada parlar dels beneficis de la lactància o dels perjudicis de la llet artificial. Potser perquè jo mateixa vaig ser alimentada amb llet artificial, potser perquè moltes de les meves amigues no han donant teta i no els vull fer mal. No sé com explicar-ho. Parteixo de la base que ja saben que és el normal, parteixo de la base que ja saben que és el millor i venir a fer discursos moralitzants o apolítics senzillament no m'agrada.

Durant la setmanes de vacances que vaig tenir a l'agost vam parlar molt de la lactància a casa. He descobert coses que no sabia de la lactància dels meus pares i m'he plantejat molts temes.

La meva mare no va ser alletada. Va néixer amb el braç per davant i el seu naixement va ser força traumàtic. D'aquell part en va sortir una nena que no s'agafava al pit i que pràcticament no mamava. Així que la van alimentar amb llet artificial i això tampoc va ser senzill. Al no succionar bé, no s'agafava a cap tetina, totes eren massa dures. Així que els meus avis van recórrer a tots els amics que tenien a Manresa i que tenien fills més grans i que prenien llet artificial buscant una tetina suficientment tova perquè la meva mare la pogués agafar. Ho van intentar amb un munt fins que van trobar la del meu pare que era tan tova i tant mastegada (es porten sis mesos) que la van poder alimentar.

El meu pare creu recordar que no va mamar. La meva àvia paterna va patir una tromboflebitis a la cama, que la tenia postrada en un llit i medicada fins les dents amb antibiòtics que, els metges pensaven, feien des-aconsellable la lactància materna.

Jo tampoc vaig ser alletada, la meva mare recorda que ni s'ho va plantejar, que quan li van portar les pastilles per tallar la llet se les va prendre sense dubtar en cap moment del què feia.

I parlàvem de tot això quan la meva mare va exclamar: "Veus no hem pres pit i no estem pas malament de salut!"

Aquesta és l'argumentació principal de molta gent que s'ha criat amb llet artificial o que ha criat amb biberó: Però si es crien igual, el meu fill no ha tingut mai ni un constipat!

M'agradaria pensar que m'he criat sana i que viuré molts anys però la veritat és que dins meu sona una alarma interior cada vegada que notícies com les de les cèl·lules surten a la llum....

Suposo que temps al temps, però agafar més o menys refredats vol dir poca cosa, em temo que les sorpreses desagradables arribaran amb el temps i amb els anys.

Perquè és impossible que ens criem igual.

*Percert, m'agradaria saber què preferiu: segueixo en la mateixa línia o voleu que sigui més radical?