Avui tocaconte. Avui un de princeses i prínceps, aparentment no hi ha bruixes dolentes això sí hi ha son, molta son. Les mevesprinceses no han estat mai massa dormilegues de petites. La Maria podia mamar cada trenta minuts a les nits i l'Abril no perdonava cada tres hores de nit i de dia!
Està clar, les meves no eren belles dorments, per cert que ara l'Abril,que gairebé té sis anys,és una bella dorment però com a mínim no em cal patir per la teca, mentre escric això són les 19:14 ja ha sopat i ja dorm.
Però hi ha moltes mares que han parit una bella (o un bell) dorment i no saben que les princeses de conte existeixen em ple segle XXI. Sembla que arriben a aquest món amb son endarrerida i l'única cosa que fan amb ganes és clapar com marmotes. I no dormen unes hores, dormen dies i dies... Talment com la princesa del conte! I a falta de príncep blau per despertar-les enscal buscar solució a tanta nyonya.
Un dels primers testimonis del bloc era aquest, ha estat una de les nenes que més m'han fet patir. El dia que va decidir despertar-se va ser un gran alleujament. Per cert la nena és deia Àfrica, la vaig rebatejar per prudència.
Però fiquem-nos en matèria; vam parlar un dia de els nens en mode Standby. Però les belles (escriuré en femení però quedi clar que passa a nens i nenes) dorments no estan en Standby, viuendies i diesen mode STOP!
Segur que sabeu que la lactància materna és a demanda, sense horaris, sense restriccions, sense límits. Però cal aclarir que això només és així sí la criatura està sana i no serveix per criatures prematures o malaltes.
I encara que tinguem una criatura que no entri en aquests supòsits pot ser que la lactància sigui millor no fer-la a demanda. És el cas de les belles/bells dorments. Criatures que han nascut a terme amb un bon pes i que no acostumen a haver sofert un part complicat ni medicalitzat, però tot i així dormen com lirons. Menció a part mereixen les criatures que han vingut al món a un part traumàtic o que han patit la separació rutinària de les seves mares.
I com saps que tens una bella dorment a casa? Doncs si tensuna criatura que no és capaç d'agafar-se al pit més que uns segons, que potser ni s'agafa; que podria dormir fins al final dels dies sense immutar-se.... tens unabella dorment.
Però aixòno pot ser i cal actuar per evitar que la bella dorment perdi massa pes i la situació empitjori.
El primer pas per despertar a la princesa és fer una mena "d'hibernació" amb la criatura. Ficar-se al llit, pell amb pell la bella dorment només amb bolquer amb la reina mare a sota i un llençol, una manteta o nòrdic, segons l'època de l'any a sobre.
Aquesta "hibernació"hauria de ser el màxim de perllongada possible. Com més millor.
En segon lloc si la criatura segueix sense alimentar-se cal alimentar-la.Per tal d'evitar problemes d'ingurgitacions cal treure's llet a mà o amb el tirallets, cada dues hores de dia i cada tres de nit. Si succiona però la seva succió no és efectiva cal suplementar. I com sabem si és efectiva?
1- Començen a succionar ràpid, succions curtes i ràpides. Com qui truca a la porta amb insistència. 2- Comencen a succionar de manera rítmica i profunda un parell o tres de minuts. 3-Mouen tots els músculs de la cara, fins i tot la base de les orelles. 4-Sentim con degluteixen. 5-Veiem llet a la comissura dels llavis o dins la boca.
Cal controlar les deposicions de la criatura perquè són una gran pista, a falta de balança, per saber si la criatura menja el que cal.
La bona notícia és que les belles dorments tenen data de caducitat i amb príncep o sense es desperten com si tal cosa. Com si no hagués passat res, com si veiessin el món per primera vegada i és clar, saben mamar sense cap mena de problema.
Això sí l'angoixa que causen als pares és descomunal. Els sembla que no veuran mai com s'obren els ullets de la seva princesa i menjarà de manera efectiva i sobretot de manera voluntaria.
Abans d'acabar vull donar les gràcies a Courtney Goldman per haver-me cedit la reproducció de les seves fotos amb tanta facilitat. Són precioses. Mil gràcies. Per cert, podeu intentar despertar-les amb molts petons, potser funciona com al conte.
