-
Fa unes setmanes una llevadora catalana em va contactar al Facebook, em va dir que encara era a l'Àfrica i quan tornés ens explicaria moltes coses...
-
La Rosa encara no ha tornat i ens envia el seu escrit des de Guinea, avui la primera part del text que fa referència als costums tradicionals de les mares de Guinea. Hi ha certs mites que ens poden sorpendre però que aconsegueixen preservar i asegurar la nutrició de les criatures.
Vull agraïr-li a la Rosa el seu text i que ens deixi veure les seves fotos. Per mi són un tresor! A més estrenem categoria: Lactamón. Si ens llegiu de ves a saber on i ens voleu explicar com funciona la lactància al vostre país serà un plaer i un honor!
Us deixo amb la seva vivència:
"Guinea Equatorial és un país petit que es troba a prop de l’equador del continent africà, entre Camerun i Gabon. Hi ha molta gent que no sap que fou colònia espanyola fins el 1968 i hi conviuen diferents ètnies (fang, bubis, ndowé, kombe són les més importants). És malauradament conegut perquè té una de les xifres de mortalitat materno-infantils més elevades del continent africà; per això hi anem nosaltres.
La meva primera topada amb el tema de l’alletament fou a l’Hospital de Malabo, a la illa de Bioko, i va ser amb un cartell que deia el següent: MADRE, SABÍA USTED QUE DON BIBERON ES UN ASESINO? EL SEÑOR CHUPETE TAMBIEN...Y AL
SER LOS DOS AMIGOS DE DOÑA DIARREA ...TAMBIEN MATA...CUIDADOOOO!!! Em va semblar un missatge contundent i agressiu i per descomptat li vaig fer una fotografia al cartell.
Em va fer reflexionar i vaig decidir, aprofitant l’oportunitat de relacionar-me i treballar directament amb la població fang (que és la més nombrosa), de documentar-me i sobretot parlar-ne directament amb les dones dels poblats sobre com criaven els seus nens.
La cultura tradicional de Guinea no permet la planificació familiar ni l'avortament però l’espai entre embarassosés una realitat i és gràcies a l’alletament matern que no només és un element protector per evitar embarassos en poc temps sinó que és vital per la supervivència dels nadons.
La dona comença a tenir nens a partir que és fèrtil i no sempre dins del matrimoni, perquè els fills extramatrimonials en aquesta cultura poligàmica són acceptats. La mitjana de nens vius per dona és de 5,9.
L’alletament dura aproximadament dos anys i els últims mesos el nen combina l’alletament amb la ingesta d’altres aliments. Les creences tradicionals Fang relacionen el naixement del nen amb treure-li el pit al seu germà precedent. Això fa que l’interval entre embarassos sigui aproximadament de 30 mesos.
El part normalment succeeix a la cuina en companyia de la mare o la sogra i la partera, elles ajuden a la mare a posar-se el nen al pit si és el primer, encara que ho tenen tan vist que no és habitual que necessitin ajuda per fer-ho.
Durant l’alletament la dona no pot tenir relacions sexuals perquè consideren que el semen pot contaminar la llet i fer mal al nadó i si es tenen relacions abans que el nen comenci a caminar, aquesta falta greu pot donar lloc a que els esperits enviïn com a càstig la mort del petit.
Perquè la dona tingui més llet de qualitat menja iuca, cacauets i tubercles (que són com una mena de moniato blanc). També menja fruits vermells, Mbut, Ndong, que són silvestres i no es troben en un altre lloc.
Malauradament els costums tradicionals estan quedant enrere i les dones estan deixant de donar el pit més interessades en els aspectes de la nostra cultura consumista"
-
Rosa Navarro;
Llevadora humanistawww.comadrona-acupuntora.com
