Som la llet

Alba Padró i Arocas

Sempre negativa, mai positiva!

-

Avui al títol una frase mítica per il·lustrar l'entrada d'avui! Entrada per assessores, doules i consultores.... Perquè totes estem preparades per la mateixa cosa: per veure què no funciona en una lactància.

-

Us he parlat en una entrada anterior de la por que tenia fa dotze anys quan vaig anar per primera vegada a un grup de suport. Pensava que em ficava en una mena de secta que em prendrien els estalvis o ves a saber què però també tenia un altre por molt gran... El no fer-ho bé.

Tenia la sensació que anava a passar un examen! Ni per fer la selectivitat havia tingut tanta por! Estava segura que elles, que eren expertes en el tema lactància, em dirien que no li donava el pit bé, que la nena s'agafava malament i potser em renyarien i tot!

No podia ser d'un altra manera perquè elles en sabien MOLT de lactància i jo m'acaba de llicenciar!

La por és un sentiment que no té perquè ser dolent però quan una és mare recent i està fent cabrioles amb una criatura al pit i no sap del tot que s'empesca la por la pot paralitzar o limitar.

És cert que la primera vegada que vas a un grup tens tendència a sentir-te observada. Hi ha qui s'ho agafa bé però hi ha qui es pot sentir coartada i sentir-se examinada agrada a poques persones.

És evident que a les assessores ens preparen per descobrir què falla o què no funciona en una lactància, és la nostra feina buscar el que es pot millorar o el que causa dificultats, i tot sovint ens centrem només en això, en el que es pot millorar, en el que no està bé, en el què falla... Però també tot sovint ens oblidem de dir a la mare què és el que fa bé. Perquè sempre hi han coses bones que cal reconèixer i afirmar.

Per tant abans de parlar cal sempre mossegar-se la llengua i reflexionar la resposta (encara que tinguem els pèls com escàrpies!) i començar aquesta resposta amb un compliment positiu. Aquesta tècnica tan simple i que podeu utilitzar en qualsevol conversa aporta: confiança, augmenta l'autoestima de la mare, l'apodera, l'estimula a seguir i ens aplana el terreny de cara a que la mare accepti els nostres suggeriments posteriors, si calen.

No es tracta de fer la pilota ni de tirar floretes innecessàries es tracta de buscar la part positiva de qualsevol cosa que digui o faci la mare, que sempre n'hi ha! Costa molt poc i s'aconsegueix molt.

Us poso uns exemples:

La mare diu: "El meu fill de tres mesos només pren lactància materna exclusiva, però li dono aigua d'arròs des de fa 2 dies perquè diu la meva mare que té diarrea"

Reposat 1: No cal donar aigua d'arròs, les criatures només han de prendre llet! La teva mare segurament et va donar biberó i no en sap res de lactància.Resposta 2: Felicitats per seguir amb la lactància materna si té diarrea saps que la teva llet l'ajudarà a recuperar-se més ràpidament?

La mare diu: "Treballo moltes hores. Quan no sóc a casa al nen li donen un biberó de llet artificial. I tan aviat arribo a casa li dono pit, immediatament, però sembla que té dificultats per succionar el pit"

Resposta 1: Ostres, tot i treballar tantes hores li segueixes donant el pit, és fantàstic que siguis tan decidida!Resposta 2: Saps que et pots treure llet i que li donin? A més és millor evitar el biberó perquè pots confondre la seva succió.

La mare diu: "El meu fill de 2 mesos plora molt a les nits, s'ha engreixat bé però crec que m'estic quedant sense llet tot i que li dono sempre que demana"

Resposta 1: De cap manera! La llet no desapareix, no et pots quedar sense llet.Resposta 2: Veig que alletes a demandada, fantàstic, aquesta és la millor manera de produir tota la llet que li cal.

Així una vegada ja em subratllat el que la mare fa bé donem informació de manera positiva ( ho deixo per un altra entrada), sense desacreditar el que la mare ha fet, sent o pensa.

No us negaré que és complicat i que cal molt autocontrol però val la pena, intenteu-ho i ja em direu.

-

Per cert les respostes correctes són: 2/1/2