Som la llet

Alba Padró i Arocas

Recent etiquetat

-

Com és una criatura quan neix? És igual que totes les criatures o només néixer començarà a mostrar trets distintius? O potser som nosaltres els que cerquem aquests trets distintius i els assenyalem.

-

A veure si us resulten familiars frases com aquestes:

“El meu fill té 5 dies i és tan gandul que pràcticament no mama. Quan s’agafa mama uns segons i s’adorm. Ja m’ho ha dit el pediatra que és gandulot per menjar i així no agafarà pes”

“La meva nena de dues setmanes està augmentant molt bé de pes, de fet massa, és unagolafre! es passaria el dia a la teta!”

“ El meu fill de 13 dies és molt dormilega, no fa més que dormir, és un manta!”

“La meva filla és molt nerviosa! Cada vegada que l’acosto al pit es desespera i dóna cops de cap com un pica-soques!”

Bonics adjectius per començar una vida, no us sembla?

A més no es tracta d’adjectius qualificatius bonics que puguin aportar quelcom positiu a la mirada del nostre nadó, són ben lletjos: gandul, golafre, dormilega, nerviós.... A vosaltres com a adults us agradaria que fessin servir aquests termes per definir-vos? Estic segura que no. A més el problema és que definir amb aquests termes als nadons no ens ajuda a trobar solucions a la seva situació.

Els alies ganduls

Recordeu que durant un parell de mesos totes les criatures s’adormen al mamar, entre que es cansen i es relaxen es queden ko als pocs minuts. Però tancar els ulls no vol dir dormir, vol dir estar en standby. El que cal veure és si aquest standby està aprofitat o no. És a dir, si la criatura fent el que fa augmenta de pes i tot va bé, genial.

Si el pes no va bé voldrà dir que ens cal intervenir i que potser no és que sigui gandul, és que no pot mamar.

Un nen que mama lent o que necessita molta estona per mamar por presentar alguna dificultat de succió: mala postura, agafada deficient, tel lingual... Per tant caldrà observar una presa sencera (o més d’una) i veure quin cicle de succió presenta, si s’agafa de manera eficient... i solucionar-ho.

Una criatura amb poc peso amb dificultats de succió és una criatura a qui li cal ajuda, no etiquetes.

Els alies golafres

Aquesta categoria acostuma ser atorgada a criatures que mamen “molt” o que regurgiten moltallet.

En primer lloc cal definir que vol dir mamar “molt” per què les expectatives de les mares solen ser diferents de les necessitats de la criatura. Si és un problema d’expectatives només cal informar del comportament usual d’un bebè de teta.

Si realment la demanda és exagerada i a més no es correspon amb un augment de pes correcte podem pensar que quelcom no rutlla i tornem al punt anterior: dificultats per agafar-se o succionar, tel lingual, hipogalactia materna.

I ens caldrà descartar un per un els punts anteriors per veure si per exemple, millorant la postura, el temps invertit és menor i l’augment de pes correcte.

En el cas dels nens que regurgiten molta llet cal veure també perquè passa, a vegades és nomésproduït per la immaduresa del sistema digestiu, i són reguritacions sense afectacions (el seu pes, la seva salut i la seva felicitat no s’afecten)durant 7-8 mesos. En el cas que les regurgitacions s’acompanyin de malestar, plors i nerviosisme, caques explosives i verdes, calmirar-s’ho de prop i revisar l’essència: agafada, postura, succió, tel....

I a vegades pensar en altes dificultats un pèl més serioses com en el reflux.

Els alies dormilegues

Si l’augment de pes és correcte ens podrem felicitar per tenir un nen plàcid i feliç, si el tema pes ens falla de poc ens serveix l’etiqueta!

Un nen que no augmenta de pes i dorm molt és com el peix que és mossega la cua. Per tant cal intervenir per trencar el cercle viciós, ja que fins que no mengi no serà capaç de sortir de la somnolència.

Segur que en el moment que augmenti i normalitzi el pes l’encanteri es trenca de manera definitiva.

Els alies nerviosos

Certament les criatures tenen el seu caràcter des de que neixen, és innegable.

Però sovint som nosaltres els adults els que no sabem llegir les seves senyals i al no veure-les ens dóna la sensació que passen del cero en 100 en segons.

Per tan en primer lloc revisem les senyals primerenques de gana: moure el cap, treure la llengua, fer sorollets...

En segon lloc valorem que la postura i l’agafada sigui correcte: si agafes una criatura per darrera al cap i l’empenys en direcció al pit el més probable és que es baralli, que lluiti per desenganxar-se perquè aquesta manera d’acostar-se al pit no és ideal per ells ja que veuen compromesa la respiració.

Revisar que no tinguin cap malestar físic que ens hagi passat per alt: mocs (és impossible mamar amb el nas tapat), mal d’oïda, mal a alguna part del cos que pressionem al posar-lo a mamar.

Si revisat tot això no millora caldrà valorar succió, agafada al pit, postura, tel i veuresi hi ha quelcom millorable.

També revisar com ha anat el part i el post part i sovint, passar per les mans d’un fisioterapeuta/osteópata pot millorar molt la situació.

-

En fi, que les etiquetes només encasellen i no ajuden a millorar la situació. Trenquem les etiquetes i afrontem les peculiaritats de les criatures ambuns altres ulls.