-
Divendres dedicava l’entrada als Matins de TV3 i divendres
-
La companya de blocs del Criatures Anna Manso, va anar divendres a presentar el seu llibre “La pitjor mare del món” al programa els Matins, i estava veient el programa quan he sentit una mena de déjà vu.
No podia ser??!!!! Els comentaris de la presentadora eren calcats als de dimarts quan em va indignar, divendres no vaig voler entrar a comentar-los perquè amb les relliscades de la llevadora ja tenia prou feina però ara?
Així que Helena, et tutejo que ja em sembla que ens coneixem una mica massa, et vull explicar una coseta en referència a aquesta desafortunada frase:
“(...)Totes les mares del món poden donar el pit, fins i tot en situacions extremes com a l’Àfrica. I quan no pots per circumstancies penses: quina mare més pèssima que sóc”
En primer lloc a l'Àfrica la majoria de mares donen el pit sí ho sí, perquè no tenen l’opció d’escollir i si escullen i aposten per la llet artificial poden perdre. Aquí no estem a l’Àfrica i no, no totes les mares poden alletar de la mateixa manera que hi ha dones que tenen patologies a altres òrgans hi ha mares que no poden alletar però n’hi ha moltes que no volen fer-ho i moltes que no tenen la sort de rebre ajuda competent.
Acostumo a formar assessores i quan ho faig, quan explico la part teòrica de com atendre a les mares, senyalo la importància de no exemplificar és a dir no fer servir el JO per acompanyar a les mares. Perquè no és adequat ni oportú fer servir les nostres experiències en primera persona quan volem explicar una situació a una mare: jo ho vaig aconseguir, jo ho vaig fer així, jo no podia.... El explicar les nostres lactàncies, hagin estat com hagin estat, no ajuda les mares a fer el seu camí i pot comprometre les seves decisions. I jo em pregunto a la carrera de periodisme no us ensenyem quelcom semblant?És a dir, vols dir que cal que es noti tant que el tema lactància et resulta incòmode? No tinc ni idea de si vals alletar o no, de si ho vas intentar o no.... I més igual, però cada intervenció on es tracta el tema lactància et treu el pitjor de dins, per tant crec que et faràsun favor i ens el faràs a tots si deixes de parlar del tema tetes. O bé, pots parlar de tetes estètiques, de les que venen i fan bonic que d’aquestes segur que en parles bé.
I si vols parlar de lactància seria d’agrair que ho fessis sense judicis ni prejudicis perquè ningú et jutja, ningú t’acusa de res, ningú ha dit que siguis millor o pitjor mare... T’ho dius tot tu i només fas que insistir en allò tan típic que hi ha mares de primera i de segona. I ser mala mare o ser una mare pèssima con tu dius és un altra cosa. Una mare pèssima és aquella que no té cura dels seus fills, la que els fa mal o que no els protegeix i suposo que no és el cas, oi?
I ara la segona part:
Perquè no us penseu que la cosa acaba aquí,per rematar el Dr. Malson en acció!!!
Ara vol estudiar el son de les maresacabades de parir que donen de mamar a les seves criatures per saber les conseqüències cognitives després d’estar al menys dos mesos (¿¿??) despertant-se cada dues hores per donar el pit al nen. Segons ell s’arriba a un deteriorament cognitiu que no et permet fer sumes.
Collons!!!! Piltarfilles que alleteu sabeu sumar dos més dos o no us surten els números? A mi el que em surt és la mala llet. A veure, a què juguem?
L’ús de les paraules és curiós perquè la situació que descriu el Dr. Malson certament existeix, però en cap cas faria servir la paraula “deteriorament” per parlar-ne. Deteriorament vol dir pèrdua o disminució però siguem francs és un terme lleig i més com el fa servir! Ara em poso en el lloc d’una espectadora, mare gestant, primerenca, que de tetes en sap res i menys. I sincerament no sé pas si ho voldria ni intentar! Dimarts no podia ser més gore. Clivelles, dolor, sangi ara a sobre deteriorant cognitiu???? Que lacti la tieta!
Ja vaig parlar d’aquest procés de dèficit cognitiu TEMPORALen una entrada anterior, així que no us atabalo amb el tema si voleu llegir-ho ja sabeu on és.
De veritat senyors i senyores del Matí l’atac implacable a la lactància ja cansa, vull pensar que no us en adoneu però jo, per tenir cura del meu fetge, opto per no veure més els Matins perquè no em calen dues tasses de caldo cada dos per tres.
