Criatures 17/11/2014

No és el mateix

3 min

A l'estiu vaigparlar-neal Facebook i vaig prometre que ho havia d’aclarir. Ha arribat el moment.

“Em va dir que s’agafava bé, que el mugró quedés aixafat després de la presa no tenia importància i que el mal ja em passaria”“Em va dir que alletar feia mal i que no hi havia res a fer, que ja em passaria”“La criatura no agafava pes, tot i que jo tenia llet, la solució segons ells era la llet artificial”“18 dies després de néixer pesava 800 grams menys que al nàixer, però em van dir que com que prenia la millor llet no m'havia de preocupar".Podria seguir però em sembla que no cal. Què tenen en comú totes aquestes respostes donades a mares desesperades? Doncs que impulsen a la mare a no fer res, a aguantar-se o a esperar el miracle. I miracles de lactància ni a Lourdes!

Les afirmacions anteriors han estat fetes per dones (sanitàries o no) que tenen grups de suport a la lactància però no han fet cap curs de formació específic d’assessores de lactància. Hi posen tota la bona voluntat, però sovint amb la voluntat no n’hi ha prou.Les assessores de lactància són mares amb experiència pròpia, vol dir que han alletat a la seva criatura o criatures un mínim de temps normalment prolongat, el que permet tenir un ampli coneixement de totes les situacions i de l’evolució intrínseca de la lactància. I per complementar l’experiència reben formació específica sobre l’alletament, que idealment cal anar renovant i ampliant cada pocs anys.

De fet els requisits per entrar a ALBA lactància són durs, dels més durs que conec, però cada vegada estic més segura que tot i ser voluntàries cal dotar a les assessores de la millor formació, de formació que ens permeti ser resolutives tot i les nostres limitacions.

Quan acabes de tenir una criatura, en especial quan és la primera, no saps a qui ni on demanar ajuda. I la varietat d’opcionsés amplia:

-Grups de suport o de post part conduïts per llevadores o infermeres (o infermers) pediàtriques-Grups de criança conduïts per mares-Grups de suport a la lactància conduïts per assessores de lactància

Quan tens un problema vols solucions però des del desconeixement pots acceptar certes solucions com les úniques o acceptar que no hi ha més solució que patir.

En el primer cas, quan el personal sanitari que porta els grups té experiència pròpia i està format de manera específica, perquè la formació que reben dins la seva formació reglada deixa moltquedesitjar, el grup funciona de meravella i tinc companyes i amigues que porten aquests grups de manera extraordinària dins el sistema sanitari. Però també hi ha la versió oposada, sanitàries que porten grups de suport amb tota la seva bona voluntat però que els manca experiència i formació. I quan això passa, la resolució de les dificultats plantejades per les mares pot quedar minvada. I vulguem o no, la bata blanca encara té molt pes dins la nostra societat, si un sanitari em diu que no tinc solució, no en tinc...

Els grups portats per mares poden ser genials per fer tribu i compartir experiències, però l’experiència pròpia pot resultar limitant o insuficient quan hi ha dificultats en la lactància. I és quan passen coses com criatures d’un mes que no han recuperat el pes del naixement. Estar a favor de lactància està molt bé però fins i tot les més pro lactància recomanem llet artificial si li cal a la criatura sense esquinçar-nos les vestidures.

En resum, l’equilibri el trobem quan podem sumar formació i experiència, quan podem oferir a les mares l’ajuda completa que els cal. Si no és així, aquests grups només serveixen per compartir les penes, donar-se copets a l’esquena i poca cosa més.

*FOTO DE PAOLA VILLAMIZAR LA COLMENA FELIZ

stats