Una vegada més es demostra que la informació és la clau del èxit.
Fa 35 mesos vaig tenir al meuprimer fill.En l'última visita que vaig tenir amb el ginecòleg em va preguntar si donaria teta i jo li vaig dir que sí. Em va mirar i em va dir que tenia unes bones tetes per alletar. I quem' estimulés cada dia, que em toqués el mugrons iels estirés amb molta força. Jo inexperta, li vaig fer cas. Quan l’Iván va néixer els mugrons semblava que m'havien de caure!
A l'hospital vaig patir amb les visites que no em van deixar tranquil·la. El nadó s'agafava bé, però el segon dia jatenia unaclivella al mugró, i em feia molt mal!! El primer mes va ser horrorós jo volia desistir, estava a punt de tirar la tovallola, el nen s'agafava cada hora i mitja i em seguia fent molt mal.
Vaig anar a lallevadora i em va corregir la posició.A la següent visita el pediatre, em va dir que la meva llet era molt bona perquè el nen s’havia engreixat un quilo i mig en un mes. En aquest moments vaig obrir els ulls i vaig pensar que no podia tirar la tovallola.
La meva sòcia, que també va tenir problemes amb el seu nadó, es va posar en contacte amb una assessora i va ser el millor que m'ha pogut passar, gràcies a la Transi i la Judith la meva vida va canviar.Vam estar un anyet al grup de lactància que va muntar la Transi compartint l’aventura de la maternitat i la lactànciaamb altres mares.
Per cert l’Iván, el meu nen gran, segueix mamant encara.
El meu pare va morir de càncer quan l'Iván tenia 6 mesos, després vaig tenir un accident de moto i vaig estar 4 mesos de baixa, sense poder fer res, l'Iván tenia 9 mesos quan va passar, i en cap moment se'm va tallar la llet com solen dir. L’ Iván sempre ha estat enganxadíssim a la teta.
Ivaig començar a treballa, jo sóc professora de ball, sobretot de flamenc. i els primers mesos van ser horrorosos, sempre anava amb dues samarretes perquè cada vegada que la gent em preguntava pel nen em donava una pujada de llet i ho tacava tot!
Quan Iván tenia 22 mesos em vaig quedar embarassada de nou, encara sort que estava informada, no hagués aguantat tanta pressió sense estar preparada a nivell teòric. Vaig seguir donant-li teta però la gent era molt pesada, família inclosa, sobretot la meva sogra. Fins i tot la infermera del meu nen em va dir que anés amb compte perquè embarassada no li podia donar la teta, que era perillós. Li vaig dir que no es preocupés ;-)
Els primers mesos d’embaràs va ser complicats, em feien molt mal els mugrons, i vaig optar per deslletar-lo a les nits, encara sort que ho va entendre i no va ser gaire dur per cap dels dos. Quan estava de 6 mesos, vam anar de vacances a Jaen. L’ Iván va agafar una gastroenteritis molt forta, l'únic que no va deixar va ser la teta, encara sort perquè si no s'hagués deshidratat. Vam anar dues vegades a l'hospital i el pediatre quan el va visitar em va comentar que estava hidratat, jo li vaig comentar que seguia mamant, i ell em va dir que la teta ja no li feia res, que ja no l'alimentava. Així que li vaig comentar les directrius de l'OMS i em va dir que això era pel Tercer Món. El meu marit em deia que afluixés, perquè ja m'estava veient de tots els colors, i al final vaig callar, crec que no val la pena discutir amb aquesta gent.
Va néixer l’Hugo, que per cert té un tel tipus 1. I vam començar el tàndem. La primera nit va aguantar 5 hores sense mamar, jo al·lucinada. Però és que té dos mesos i segueix així, dormint d'una tirada 5, 6 fins i tot 7 hores, això sí fem collit. L’ Iván els primers dies no volia menjar res, només teta. Encara sort que el podem anar despistantperquè sifos per ellel tindriaenganxat tot el dia, al principi mamava més que el petit!!
Per cert,durantl'embaràs de l'Hugovaig fer el Curs d'Assessora de Lactància Materna que per cert m'ha anat molt bé, sobretot per començar el tàndem amb els meus fills. Ja ens van avisar que seria dur, peròviure-ho en primera personaés un altre cosa!!
