Criatures 12/04/2013

Nedar i guardar la roba, amb els sanitaris

4 min

- Dimecres parlàvem de que (per mi) és més simple no donar expilacions sobre el que fem o deixem de fer amb els nostres criatures. Però, i als sanitaris, cal explicar-los el que fem o millor seguim guardant la roba?

-

Tinc dues filles que ara fa molt temps que no es posen malaltes i fa anys que no mamen, però pediatres i sanitaris n’he patit molts.

La Maria va passar per tres pediatres en un any abans de trobar-ne una amb la que ens vam quedar. En aquells temps jo era jove i tot i que ja assitia amb regularitat al grup d’ALBA Sant Martí em costava deixar clars els meus punts de vista als pediatres. Jo era molt tímida (ara només ho sóc una mica) i haver de contradir o expressar el que jo sabia se’m feia molt costerut.

Recordo sortir cada mes plorant del pediatra, em sembla que mai em va dir que feia les coses bé (i el que nosaltres feiem era molt simple LME fins els 6 mesos i AC progressiva a partir dels 6), sempre hi havia un "però": aquest mes s’ha engreixat massa dóna-li el pit cada 4 hores, aquest més s’ha engreixat poc dóna-li llet artificial, aquest mes ha de començar a prendre cereals (4 mesos)… Cada vegada suspenia l'exàmen, quina frustració!

A més la Maria era propensa a tenir pneumònies; 6 o 7 en va passar de petita i molt sovint acabàvem a urgències.Les criatures, i la Maria no era una excepció, acostumen a tenir por dels metges, per tant quan ella veia una bata blanca que s'acostava anava directa a la teta! I aquí tornava a començar la batalla: la llet fa mocs dóna-li aigua, ja veus de que li serveix mamar si es posa malalta igualment, la lactància materna està massa sobrevalorada, encara mama ??? però si la teva llet ja no l'alimenta, la teva nena segur que serà asmàtica amb o sense teta (no ho és evidentment)

Què havia de fer? Respondre a cada una de les seves crítiques, parlar-los d'evidència? de ciència? de recomanacions oficials???

Qui està preparat per aguantar tanta bel·ligerància amb un somriure als llavis i contestar adequadament cada improperi i cada sortida de to. Us asseguro que jo en aquell moment no ho estava. I cal estar molt preparada i tenir un parell d’ovaris per escoltar els atacs, dir les veritats i aconseguir que no t’afectin. I a més una cosa és explicar-li quatre cosetes a un pediatra que no veuràs mai més però un altre és enfrontar-te amb el TEU pediatra i esperar que en la següent ocasió t’atengui amb alegria!

Estaria molt bé que totes les mares lactants anessin d’abanderades pro lactància que defensessin les seves opinions i conviccions davant tot tipus de sanitari, perquè recordem que amb la teta s'hi fica tot quisqui amb bata blanca, però realment cal que facin aquest sacrifici les mares? Que pateixin, que s'enfrontin, que ho passin malament?

Jo crec que no, sincerament. Si cada vegada que anéssim al pediatra et toques un pediatra diferent doncs mira encara, però com t'has d'enfrontar mes a mes amb la mateixa persona? Que a més segur que té les idees tan clares com preconcebudes!

Si el teu pediatre és un bon patòleg, si sap tractar a la criatura quan té quelcom de manera òptima ja en tens prou. Tots els pediatres s'haurien de mostrar a favor de la lactància (salut pública senyors! El que no vol dir tampoc forçar, acusar o retreure a les dones que no alleten la seva opció) i ser capaços d’entendre els mínims que l'AEP dicta:

Lactància materna exclusiva fins als 6 mesos i posteriorment mantenir-la, juntament amb l'alimentació complementària fins a, com a mínim, els 2 anys.

És que no cal saber res més i en el cas de problemes o dificultats saber derivar. Ser suficientment honest per acceptar que la lactància no es cap patologia i que si no tenen formació específica no en saben res.

I jo no he mentit als pediatres només els he omès informació, que no és el mateix. Si em pregunten coses que no crec que siguin de la seva incumbència ometo dades:

Dorm tota la nit? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

Menja de tot? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

Pren làctics? SÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ

No he dit pas cap mentida! Però si m'hagués enfrontat a tots ells hauria acabat amb una úlcera, n'estic segura. Perquè jo no em movia de la meva posició i ells tampoc de la seva! Què els hi has d'explicar tu a ells? Quina és la teva formació "mama"? Ells han estudiat anys panys i saben el que li cal a la teva criatura! Si t’agradà bé i sinó busca un altre pediatra.

Potser si totes les mares lactants s’enfrontessin amb el medi sanitari, presentessin queixes i reclamacions, potser canviaren les coses i s’haurien de posar les piles i reciclar-se però no sé si val la pena deixar-s'hi la salut!

Per cert si us diuen quelcom que sabeu que no és cert, i no voleu discutir podeu fer dues coses:

1. Demanar informació per escrit, bibliografia del tema en questió ( és clar cal dir que el tema us interesa molt)

2. Fer com els nenes, inflar-los a "per quès??"

Us deixo aquí constància de pediatres pro-lactància: Dra. Simó Ortoll, Dr. Mas, Dr. Arruga, Dra. Paula Rodriguez, Dra. Vallverdu, Dr. Carlos González i Luis Ruiz amb cap d'ells us caldrà discutir res!

stats