Criatures 10/12/2010

La Júlia em va fer un regal

3 min

Demà la Júlia fa 6 anys!!!! Feliç aniversari!!!!

Vaig conèixer la Júliaquan tenia vuit dies, aquellatardaels seus pareshavienoptat perbuscar l'ajuda d'una assessora de lactància.

Recordo com si fos ara aquella nit del dia 21 de desembre, que per mi jaera molt especial per diversos motius. Era l'aniversari de laMaria ho havíem celebrat aquella tarda i em dirigia il·lusionadaal TNC per veure "Mar i Cel". Haviaaconseguit, gràcies a la panxade nou mesos a punt d'explotarque lluïa,una entrada de luxe per veure la mítica obra de teatre. Podia haver deixatel telèfon d'ALBA a casa però el duia a la butxaca, com no podia ser d'altre manera. Just abans d'entrar al teatre quan anava a pagar-lo em va trucar el pare de la Júlia per concertar una cita al dia següent. Qui m'hauria que aquella trucada tenia premi! El que podia haver estat una trucada més, una visita domiciliària com tantes altres va prendre un rumb totalment inesperat.

L'endemà a la tarda vaig anar-los a veure a casa seva, en aquesta època encara teníem poques peticions de visites domiciliaries i en fèiem si el domicili de la mare no era lluny de casa nostra. Viviem força a prop així que no tenia excusa.

Encara emveig pujant les estretes escales del seu pis de Sant Pere més baix. Recordo moltes coses; l'escalfor al obrir-me la porta, el parquet brillant que cruixia sota els meus peus, les estanteries curulles de llibres i l'Oto que corria a esmunyir-se en un forat mort de por per la meva presència.

El Xavi em va conduir a l'habitació on la Rita li estava donantel pit a la Júlia. Encara la veig assegudaen un balancí, dolça i tranquil·la. La petita Júlia mamava força bé però feia una mica de sorollets, vam retocar una mica la postura i vam fer-la petarforça estona. Tenien els dubtes habituals de tots elspares recent estrenats. Però aquella trobada em va deixar bon gust de boca. Havia conegut al Xavi, la Rita i la Júlia.

Vam quedar per veure'ns el grup el dilluns següent però jo no i vaig arribar. No vaig poder obrir el grup com cada dilluns perquè l'Abril havia fet acte de presencia i a demanda de la seva recent estrenada germana gran em vaig prendre un dilluns de vacances. Així que vam parlar per telèfon i ens vam retrobar passada unasetmana, per veure com creixia Júlia i ensenyar-los l'Abril.

Van venir puntualmentcada dilluns al grup de ciutat vella durant anys. Vam veure com lesnenes creixien i vam poder compartir totes les etapes de la lactància plegades, tant les bones com lesdolentes, tant les seves com les meves... Perquè a les assessores de lactància també ens cal compartir la nostralactància i ser escoltades per les amigues. La Rita en aquell moment ja era més que una mare del grup,ja era una amiga.

La Rita va decidir formar-se per ser assessora de lactància. Ella sempre diu que la vaig deixar volar massa aviat però ella estava preparada per portar el seu propi grup i de fet és el que fa tots els dimecres a Vilanova i la Geltrú. I ara és ella la que forma assessores!

Però tornem a la protagonista del dia de demà, la Júlia, que se'ns ha fet gran, molt gran i preciosa!

Júlia et vull donar les gràcies de tot cor. Tu ara encara no n'ets conscient,però em vas fer el regal més gran del món, la teva mare. Em compartit tant en aquest sis anys que sembla (em sembla) que hem estat sempre juntes, que fa molt més de 6 anys que compartim la vida! En aquesta anys no tot han estat bons moments, i el cert és que ens veiem ben poc però no ens cal el contacte físic per saber que estem juntes.

Jú, que siguis molt feliç, tens una pares meravellosos i un germà petit amb qui compartir moltes coses, tens molta sort. Jo que no tinc germanes biològiques peròtinc dues germanes, una d'elles la teva mare. Sàpigues que mai et podré agrair ni fer un regal tan grancom el queem vas fer aquella tarda de desembre.

Us estimo molt als quatre!! Felicitats nina!!

stats