Informo que a la casa de la família Romero-Padró la meitat tenim polls Bé, les nenes tenen polls, jo de moment estic lliure d'insectes i el cap del meu marit no és un bon hàbitat per falta de pèls on instal·lar la prole. He anat a veure la farmacèutica, que m'ha ofert una lliçó de com deslliurar-nos de tan fastigoses criatures. Així que avui he optat per dedicar el post a les sofertes mares lactants que compartim habitants amb els nostre fills. I no només habitants que opten per viure al cap de les nostres criatures, també de lesque opten per viure dins els nostres tubs digestius. Si, parlo dels fastigosos oxiürs. Ara mateix no sé què és pitjor i què em fa més repelús. Tant si és un espècie com l'altra, es poden eliminar amb tranquil·litat i donar el pit. Ho dic perquè més d'una mare lactant ha hagut de passar amb pipes de gira-sol per eliminar els oxiürs del seu tub digestiu. Parlem primer dels meus amics polls, que ara mateix campen pel cap de les meves noietes com a can sogre. Hi ha diverses maneres d’exterminar-los: -Xampús insecticides -Xampús amb dimeticona -Locions de fitoteràpia La dimeticona és un producte usat per combatre els gasos que es produeixen en els intestins. La dimeticona ofega literalment els visitants, vaja els deixa secs com el bacallà! I si la dimeticona és compatible per via oral també ho és per via tòpica, faltaria més. Per tant les mares lactants poden fer servir aquest tipus de tractament sense recança. Si els vostres polls són unes feres i la dimeticona els fa pessigolles a les potes, la segona opció són els insecticides. N’hi ha força per triar al mercat, per tant si teniu visitants podeu fer servir el que hagueu comprat pels postres fills sense cap dubte. Així que la lactància i matar polls són activitatscompatibles! Només es recomana no utilitzar el xampúsobre el pit. Si, és una d’aquelles indicacions estúpides del prospectes que no saps qui ha estat la llumenera que ha decidit quecaliaespecificar-ho. I és clar, si voleu podeu fe la tradicional amanida de cabells, polls i vinagre. Que no té l’eficàcia provada però té molt de renom en el saber popular. De fet, fa un parell d’anys la vaig fer servir per al cap de la Maria però això si, vaig afegir a la recepta uns bons pessics de sal, per no dir cullerades! No em demaneu la raó... encara arano la sé. La desesperació, potser? Tema cucs intestinals, els oxiürs, són aquest cuquets que amb traïdoria i nocturnitat decideixen fastiguejar-nos el son. Primer el de la criatura i després el nostre, que ens veiem a les tres de la matinada amb la criatura amb el culenlaire i amb una llanterna per poder-los veure. Els refotuts cucs tenen fotofòbia i si fas la inspecció a plena llum emigren cap amunt sense deixar rastre. Viuen de dia a la zona del còlon i de nit baixen cap al recte a fer un recorregut turístic i de pas procrear una mica, que ja se sap la nit és per això. Aquestes visites fan certa picor desagradable que desperta els nens i els no tan nens que ens contagiem per ingestió dels ous en transmissió fecal-oral. Hi ha dos antihelmíntics, o sigui matacucs, que es poden fer servir. Els dos es poden prendre m'entra s'alleta. Són risczero amb la lactància, per tant no arriben a la llet en concentracions perilloses pel lactant. Així que ja sabeu, si heu augmentat la família sense voler els podeu eliminar i seguir amb la teta! I em temo que ara mateix teniu les coses més clares però estic segura que us pica tot, oi??? :-)
3 min
