Avui torno dels meusquatre dies de vacances i han estat curts però meravellosos per diversos motius.
A part del que he pogut gaudir amb les meves ratolines: molta piscina, dormir, jugar, fer un passtís dexocolata plegades i agafar color gamba estrangera... Tot això m’ha fet molt feliç però la felicitat és complerta quan saps que una amiga també és feliç i no només és una miqueta feliç, és feliç en majúscules.
Conec a la Susana pel fòrum de crianza natural on en sóc la moderadora de lactància. No la coneixia de res, era una més, fins que em va trucar un dia per demanar-me consell.
Normalment quan parlo per telèfon amb les mares em construeixo un retrat físic d’aquella persona: color de cabells, edat, constitució física... I també del seu caràcter. Tinc uns registres escrits on després de parlar amb cada mare resumeixo la consulta i en un altre apartat marco si hi ha hagut empatia entre aquella persona i jo. Per mi és important saber si he estat capaç d’entendre el que la mare em demanava i si he pogut transmetre amb assertivitat i respecte el que ella necessitava. Doncs bé al acabar de parlar amb ella el meu retrat mental era el d’una dona d’uns 35 anys, ferma, alta,morena, molt forta tan físicament com emocionalment, extremadament valenta i generosa fins a límits insospitats. I sí, hi havia hagut molta empatia.
La Susana acabava de viure una de les experiències més terribles d’aquesta vida, perdre un fill. El Gabriel va estar només uns dies amb ella però el seu record és inesborrable tant per ella i per la seva família com per totes les que vam compartir aquelles dies amb ella. La Susana m’ha ensenyat que no hem d’esborrar el record d’aquest nens fugissers. El Gabriel va ser real i tot i que deixés tan dolor i tanta tristesa també va deixar molt d'amor als seus pares....
Va optar per cedir la seva llet, la llet que hauria alimentat al seu fill, a altres nens. Aquell acte la va ajudar a superar, en part, el dolor que sentia, iafirmar que la vida del seu petit havia estat real i útil... Als altres, simples observadors, ens va donar infinites lliçons de vidai he aprés més d’ella que en anys de feina.
Vaig parlar amb ella, un parell de vegades més per telèfon i moltes més a traves del fòrum.
Fins que em van convidar a Galícia a fer una xerrada convidada per BBTTA. Ella està estudiant infermeria i feia el curs d’assessores de lactància. La connexió va ser total, la sensació que vaig tenir era que la coneixia de tota la vida que era de la família. Vam riure tant i vam plorar tant en poques hores
Un dilluns a la tarda de fa poc més de nou mesos em va trucar, jo era al grup i vaig sortir a fora per sentir-la millor. Era un positiu!!! Estava embarassada!! Aquella va ser la primera gran notícia! Hem viscut aquest embaràs tan dia a dia que em sembla que fa mil anys d’aquella trucada anunciadora.
Vaig tronar a Galícia al març i aquella panxeta ja deixava entreveure el Tristán, ja era allà. Ja era una petita realitat.
I per fi dijous el Trisitán va decidir arribar i omplir de felicitats als seus pares, a tota la família i a tots els que els coneixem i estimem.
Ahir em va trucar la Susana, jo aquest dies no l’he volgut ni trucar perquè tenia clar que estava ocupada gaudint de la seva criatura i qualsevol interrupció és un destorb inoportú i fora de lloc. La vaig sentir tan feliç, tan tranquil·la, irradia felicitats pels quatre costats! Quina alegria sentir-la. Escoltar el seu relat caòtic sobre el part i les primeres hores amb el nen, la seva plenitud, el seu somriure, la seva energia!
Estic segura que un dia d’aquests ella ho explicarà tot al bloc i us asseguro que no us deixarà indiferents.
Per cert la Susana té 29 anys, és menuda, preciosa....molt lluny del meu retrat mental. Això sí no em vaig errar amb coses més importants: és forta, valenta, lluitadora, generosa.... té un cor tan gran que no li cap al pit!
Aquesta foto no es de les millors que tinc d’ella però per mi es de les que més la defineix: somrient, moguda, vital, enèrgica, màgica i ara del tot feliç.
Nena... Us estimo MOLT! Un petó gegant pels quatre! Un petó gegant pel Tristán que t’ha omplert de felicitat. Et vull veure sempre com a la foto amb un somriure gegant!
