Aquesta preciosa senyoreta és la Glòria. Té 6 mesos i tres setmanes i acaba d’iniciar la alimentació complementaria tot i que ella fa temps que coneix molts dels gustos del aliments que la seva mare li començarà o oferir a partir d’ara. A més ambla succió al pit,ha desenvolupat la seva musculatura oro facial cosa que l’ajudarà a mastegar amb eficàcia.
Ser alletat ajuda a les criatures preparar-se per l’ introducció dels sòlids. Anem-ho a veure, per capítols, ja que el tema dona per molt.
La succió que els nens fan sobre el pit elsentrena per començar a mastegar. Ja que la musculaturaoral que fa falta per mamar és la mateix que faran servir per mastegar. El músculs: maseter,temporal i pterigoides; agafen força mentre la criatura mama.
A més l'alletament afavoreix i estimula l'avanç de la mandíbula inferior. Els nadons neixen amb un retrognàtia fisiològica (la mandíbula inferior és més curta que la superior)
En néixer la mandíbula està retreta 1cm respecte al maxil·lar. Els primer dies avança1 - 1 ½ mm. Als 4 mesos ja ha avançat 4,6 mm. I quan la criatura fa els 6 mesos arriba a la posició correcta.
Ara només ho apunto però us prometo ampliar el tema del desenvolupament estomatognàtic.
Per altre part la llet materna s’omple de tots els gustos del que la mare menja. És una llet que mai és igual; hi ha nens ( grans) que diuen que la lleteta és de xocolata o de vainilla. Sempre és diferent i sorprenent!
Aquestaés una de les grans avantatges de la llet materna i el procés de lactància: entrenen i preparen a la criatura per l’alimentació complementària.
Tal i com el seu nom indica, l’alimentació complementària té la funció de complementar la llet, d’arrodonir la llet materna. Però en cap cas de limitar-la, substituir-la o disminuir-la.
La llet materna és un aliment nutricionalment perfecte. Té la composició adequada per les nostres criatures, s’adapta a cada situació (la llet d'un prematur és nutricionalment diferent a la d'un nen que neix a terme, la lletque pren un nen d'un mes és diferent a la que prendrà a l'any) i creix amb ells.
S’acostuma a dir que la llet, a mesura que passen els mesos, deixa d’alimentar o alimenta menys. La realitat és totalment oposada. La llet materna es modifica i s’adapta al creixement de la criatura. Cap a l’any la llet canvia la seva composició per adaptar-se a una nova realitat. Els nens deixen de créixer de la manera exponencial que hohan fetdes del neixamentals 12 mesos, per tant la llet materna té menys lípids. Però aquest tema de la composició és un tema per un altre dia.
Cap als sis mesos els nens augmenten les seves necessitats d’ingesta de: vitamina A, zinc i ferro. I la llet materna tot i que té aquests elements se’ns queda una mica curta. Tot això no vol dir que calgui introduir l’alimentació complementària el dia que la criatura fa 6 mesos. De fet,caldria esperar que la criatura estigués madura per menjar, i això se sapquan:
- Es capaç d’aguantar-se assegut solet, encara que al cap d’uns minuts caigui cap els costats.
- Tingui desconnectat el reflex d’extrusió: que evita que per descuit o equivocació empassin menjar quan encara no estan preparats.
- Mostri interès en els aliments dels adults.
- Sàpiga mostrar sacietat i gana amb els seus gestos.
Una vegada aconsegueixi tot això està preparat per menjar. Hi ha nens que ho estan als 5 mesos i altres als 8 o als 10. Per això cal avaluar a cada nen de manera individual i no voler fer-los passar a tots per el mateix raser.
Per tant l’alimentació complementària s’introdueix per suplir aquestes carències de la llet. Per tannomés calen petites quantitats de menjar per suplir aquest dèficits. Les petites quantitats es tradueixen en un parell de culleradetes (de cafè) d’aliment. Que son les que els nens acostumen a menjar. L'alimentació complementaria com el seu nom indica, complementa la llet. Ni la substitueix ni l'elimina. Per tan primer cal oferir el pit ( si la mare és a casa) i després l'aliment complementari. És molt important fer-ho així ja que els nens són lactants el primer any de la seva vida i com el seu nom indica el més important de la seva dieta és la llet.
Els aliments cal introduir-los d’un en un. No només per evitar els temes d’al·lèrgies i intoleràncies. Lles criatures han de descobrir el gust de cada aliment i han de gaudir amb el gust individual i específic de cada aliment. Menjar ha de ser un plaer i aconseguir que sigui un plaer equilibrat i sa és tasca dels pares ( i de l'Ester: http://criatures.cat/seccio/juguem-a-menjar/)
En aquest enllaç podeu descarregar un llibret sobre l'introducció d'aliments en els nens de pit.
http://www.paho.org/Spanish/AD/FCH/NU/Guiding_Principles_CF.pdf
