Ahir va córrer per les xarxes aquesta entrevista a una llevadora. La seva opinió del partla deixo de banda que segur que hi haurà qui ho digui millor que jo.-
La llevadora afirma que alletar fins els tres anys no és realista. Quan vaig llegir l’entrevista a primera hora del matí em vaig indignar, llegir afirmacions d’aquetes tan aviat i en dejú em fan mal al fetge. Tenia ganes d’escriure moltes coses i respectar els tempos de digestió sempre va bé.
I ara que són les cinc de la tarda ja veig les coses diferents i de la indignació he passat a compartir l’opinió de la llevadora. Realment alletar 3, 4 o 5 anys no és gens realista.I no ho és per molts motius i com més penso més clar ho tinc:
En primer lloc per l’escàs suport a les mares lactants fa quesocialment no sigui ben vist alletar una criatura gran. Les criatures grans que mamen són: uns viciosos i una marrans. I per rematar-ho les mares que segueixen alletant unes desvergonyides que tenen ganes d’exhibir-se i fer sentir incomodes al que els envolten.
També per l’escàs suport del govern queofereix a les dones uns plans de conciliació familiar i laboral que fan pena, que obliga a les dones a deixar les seves criatures ens mans d’altres més de 8 hores al dia quan en la majoria dels casos encara haurien de dependre completament de la la llet materna.
I per descomptat per l’escàs suport dels sanitaris que habitualment tenen unes grans deficiencies en la seva formació de lactància i sovint fan servir més els perjudicis que la informació científica per ajudara les mares lactants.Per no mencionar l’incapacitat del sistema sanitari per oferir solucions reals a problemes reals: com es possible que els anàlisis de llet gratuïts no siguin una realitat!
Si ho mirem fredament ja veieu que no és gens realista plantejar-se una lactància prolongada amb tants pals a les rodes, no és realista haver de lluitar contra tot i tothom per seguir fent quelcom que no fa mal a ningú i beneficia a les dones, a les criatures, a la societat, al medi ambient... Però està vist que cada vegada hi ha més dones que no som realistes, quetot i les traves i les dificultats alletem molts mesos, anys i alletem en contra de pràcticament tot i tothom. I tot i així som felices amb el que fem! I no concebem certes coses, no entenem perquè no podemcomptar amb l’ajuda del sistema sanitari, perquèno es poden gaudir baixes que ens permetin criar i alletar i no haver de deixar en mans alienes el més preuat que tenim, perquè no podem alletar allà on vulguem sense mirades de desaprovació o rebuig? Jo diria que més aviat som unes idealistes i molt poc realistes, és un fet! O unes cabres boges als ulls de molts inclosa aquesta llevadora que demostra molt poc respecte per les decisions alienes.
Alletar x temps és la nostra decisió només nostra, sigui realista o no!
