Bon any!!! A casa meva hi ha dues tradicions el dia 1 de gener, escoltar el concert d'Any Nou i fer una bona calçotada i graellada de carn per celebrar-ho.
Aquest cap de setmana l'hem passat amb la meva germana, els seu marit i els seus fills. I com us deia hem celebrat l'arribada del nou any amb una magnífica calçotada. Ara ja no sóc mare lactant però en l'any del meu debut com a mare em vaig haver de privar de tant gloriós dinar i passar directe al segon plat; pollastret a la brasa, això sí sense romesco que va carregat d'all i picant. I jo sóc fan de moltes coses però al romesco de ma mare li vaig monuments, bavejo només amb l'oloreta i haver-me de privar de tastar-lo em fa mal al fetge. Així doncs un dia com ahir fa 11 anys el meu dinar va ser trist, molt trist. Bavejava en veure la resta de la família sucant els calçots amb el suculent i vermellós romesco. Acabava de descobrir que això de ser una mare lactant desinformada té delicte.
La quantitat de menges que tenim prohibides i desaconsellades és monumental i per postres el receptari català és ple d'aliments no aptes per una mare lactant. Aquest mite és molt fotut quan t'agrada menjar i més fotut quan has de cuinar per els altres i tu no ho pots ni olorar! A casa, per sort, mentre hi ha calçots al mercat anem fent una calçotada cap de setmana sí cap de setmana també fins que la temporada s'acaba. I aquella temporada se'm escolava entre les mans. A finals de febrer ja no podia més, la Maria ja tenia 2 mesos i poc i la meva gola va vèncer la meva prudència.
Així que em vaig llençar a l'aventura calçotaire i ja que em llençava ho feia amb totes les conseqüències. Em vaig fotre entre pit i esquena una vintena de calçots sucadetes de dalt a baix amb el romesco de la mama! Quina fartanera, quin plaer, quin gust!!! Em rellepava els dits negres de cendra i salseta picant!! Què podia passar? Una tarda de plors? Era tot un misteri. Jo tenia la panxa plena però la consciencia poc tranquil·la així que amb l'altre ull vigilava qualsevol reacció de la Marieta sota la ingesta d'aquell còctel explosiu.
I van passar les hores i res de res, cap canvi significatiu. La mare que em va parir!!!Tants mesos d'abstinència per res! Perquè és clar no només m'havia privat de calçots, m'havia privat d'amanides de ceba, de tomàquet amanit amb allet picolat, del suculent all i oli... I tot per res!?
Després vaig descobrir que hi ha un estudi del any 81 que concluou que les criatures de mares que han consumit all mamen durant més temps en cada presa i mamen amb més força. I això m'ho podien haver dit abans!!! Per què no et diuen això només parir!?
La moralitat que en treus de tot això és que a priori, tots els aliments són innocents fins que es demostri el contrari i es poden prendre amb normalitat mentre s'alleta. A més si sónaliments que la mare ja ha pres durant la gestació, la criatura ja els ha tastat. Sí, el líquid amniòtices “tenyeix” dels gustos del que la mare menja.
El mite té evidència científica doncs és cert que el gust del aliments que pren la mare passa a la llet, normalment al cap de dues horetes, però això no té perquè ser un problema per la criatura. El gust de la llet materna canvia, si la mare té una dieta força variada la criatura que encara només pren pit es pot beneficiar de l’experiència sensorial que suposo la llet. En resum és una manera ideal de “tastar” els aliments que més tard haurà d’ingerir quan li calgui començar amb l’alimentació complementaria. No cal dir que la llet artificial només té un sol gust.
En el meu cas i tot i la meva aflicció als alls i les cebes les meves filles no els ha servit de res les pràctiques amb la llet gustosa de sa mare. Cap de les dues tasta els calçots ni volen saber res de la ceba crua, ni de l'all. Això sí les dues suquen pa amb romesco de l’avia amb devoció!
Per cert no vam escoltar el concert d'aquest any... És clar amb tan bona companyia no cal cap música!
