Som la llet

Alba Padró i Arocas

Algú ho havia de dir!

-

Hi ha dies que acabo de dinar i que em pujo per les parets i la lectura d’aquesta mena de pamflet publicitari de certa marca de llet artificial em va fer deixar el dinar, fer-li fotos, pujar-les al Facebook i expressar la meva ira! La impunitat amb la que s’expressa no té nom.

L’article comença vanagloriant-se de la sort que tenen els nens nascuts en època de crisi perquè segons el periodista tenen més possibilitats de ser alletats els seus primers mesos de vida. Ja he parlat de la beneïda crisi que ens regala comportaments més humans, racionals i naturals de criança així que no em repetiré en aquest tema perquè no és el que em va remoure les entranyes. Tot sigui per l’estalvi! Visca la teta!

Però un punt que realment em regira és aquesta mentalitat retrograda que insinua que les dones ara alletem més perquè a causa de la crisi no tenim feina per tant ens podem quedar a casa (atadas a la pata de la cama, que deia aquell) i alletar ad infinitum a les criatures perquè no tenim altra cosa a fer. Sento vergonya d’aquest pensament reduccionista que pensa que només alletem si no treballem i que allarguem l’alletament perquè no treballem i estic segura que tots coneixem dones en ambdós bàndols: dones treballadores que alleten i dones que han renunciat de manera voluntària a la seva carrera professional per criar els seus fills. Si volem ho fem amb feina o sense, amb reducció sense... HO FEM!

Però anem al que realment em va fer enrabiar. Fa uns anys que sabem que l’alletament és una opció cada vegada més habitual i que les mares volen gaudir-la i evidentment si la lactància augmenta, les vendes de llet artificial baixen. L’article parla d’aquesta marca de llet artificial, a la que no penso citar per no fer cap mena de propaganda, que ha perdut des de 2008 un 16% de mercat. Quin greuuuuuuuuuu!!!

El senyor José Campos director general d’aquest laboratori es lamenta i afirma que evidentment és una bona notícia l’augment de criatures alletades però que a la vegada això afecta al mercat. Esperi senyor Campos que agafo el Kleenex!

I segueix en to Calimero entonant el seu particular “ningú m’estima”:

“Com a conseqüència de aquesta tendència, les lligues i els grups de suport segueixen creixent en els últims anys i ens han pres compradores de llet en pols i farinetes a farmàcia i supermercats”

Puc vomitar??? Ara resulta que nosaltres, els grups de suport, som responsables de les seves pèrdues. De veritat s’ho creu senyor Campos? Sap què li dic, les dones no som tontes, les dones pensem, les dones sabem llegir i ens informem! Sàpiga que cada vegada més dones ja no es deixen enganyar per les seves mentides!

I per rematar tant eixarreït discurs diu:

“El pastís de l’alimentació infantil s’ha fet més petit a Espanya per la lactància materna, la caiguda de la natalitat i a més el mercat està molt disputat per l’entrada de nous competidors molt agressius en els seus preus”

Perdoni???!!!!! El pastís???? Com es pot demostrar públicament aquesta falta d’escrúpols!!!?? Estem parlant de salut i de qualitat de vida de milions de criatures!! Queda clar, per si hi havia cap dubte, que el seu iterés és purament i podridament econòmic.

Per mi aquest tipus d’afirmació és vergonyosa. Imagineu que no parléssim de llet artificial, imagineu que parléssim de tabac o de menjar escombraria o de qualsevol altre cosa que perjudiqui la salut! La llet artificial és cert que hi ha ocasions en que pot ser indispensable però d’aquí a enganyar-nos a tots i fer-nos creure que aquesta llet és igual, similar a la llet materna hi ha un tros! S’han saltat les normals i les legislacions pel SEU benefici!

I sento molta vergonya, és una empresa de casa nostra, quan aquest senyor afirma que va a obrir mercat en altres països! Com que aquí no podem fer més mal ens l’anem a Mèxic, un país amb un dels índexs de lactància més baixos del món, un país on les criatures moren de desnutrició i on les clíniques es salten el codi de comercialització de succedanis de llet materna regalant llet i biberons a les mares acabades de parir.

Bé finalment la Bea (el meu sol dins les ombres) va dirigir la meva ira i em va fer adonar que en el fons aquesta és una bona notícia. Que les dones ho estem fent bé i algú ho havia de dir, així que: QUE ES FOTIN!