Mòbil i adolescència. Caixa d'eines per a la família
Després d’escriure durant un temps al blog Emocional Ment, ara inicio una altra aventura per proposar temes relacionats amb la psicologia i l’educació emocional, dos dels grans amors de la meva vida.
M’estreno amb un tema que es presenta sovint quan treballo amb adolescents i les seves famílies: els mòbils. Quan no es tenen, perquè es volen tenir i quan es tenen, per regular el seu ús. S’ha obert un focus d’oportunitats, però també de possibles conflictes, per tant, s’ha de filar prim si la intenció és gestionar-ho de forma adequada. Perquè de ben segur que el que voldran mare/pare i el que voldrà el seu fill/a adolescent, moltes vegades no podrà donar-se alhora.
Segons les dades aportades per l’Enquesta sobre l’Equipament i Ús de les Tecnologies d’Informació i Comunicació a la Llar (INE, 2016), als onze anys un 50% dels infants ja tenen mòbil, als 14 un 90% i als 15 un 93.9%. El que s’ha observat és una tendència a l’alça en l’augment dels percentatges i cada vegada tenen el mòbil abans, en contra del que es recomana pels experts/es a nivell d’infància i adolescència. El que també és alarmant (permeteu-me l’expressió), és l’accés lliure que alguns adolescents tenen als smartphones, seria com donar un cotxe, amb el dipòsit ple i calers per benzina il·limitats a una persona que no té carnet de conduir, no sap ni com agafar el volant, on està el fre i a més, no té l’edat legal per fer-ho. Quants infants i adolescents tenen perfil de facebook i són menors de 16 anys? Quants tenen el mòbil per connectar-se a on vulguin i quan vulguin? Quants deixen de dormir a les nits per estar connectats? Quants han tingut conflictes a les xarxes socials?
Sóc conscient que hi ha moltes famílies que ho plantegen de forma adequada, però us puc assegurar que a nivell professional en veig a moltes que no, principalment per desconeixement. Estem davant d’un moment en que els rols s’inverteixen, els fills saben més que els pares pel que fa a la tecnologia i a més hi ha molta dificultat per gestionar l’accés a aquest món virtual o “virtualreal”, ja que com a mares i pares es pot revisar l’ús que en fan, però no es pot tenir ni idea del que miren en el mòbil d’altres amics o companys de classe als quals potser ningú els hi revisa. Queda clar que l’educació en l’ús de les tecnologies de la informació des de la família i des del context escolar es fonamental per a la prevenció.
Els i les adolescents són un col·lectiu vulnerable a presentar addiccions a les tecnologies i en especial a l’ús dels smartphones, per a molts i moltes es tracta d’una part més del cos (aquí també podríem encabir bastants adults). No fa gaire, en una visita amb unes adolescents els hi comentava que si hagués algun mòbil que es pogués mullar el portarien a la dutxa i em van dir, entre riures, que hi ha una marca que ja els fa.
Tornant al tema de les addiccions, s’ha comprovat que l’ús d’Internet pot actuar com una droga estimulant, que produeix canvis fisiològics en el cervell, com l’augment del neurotransmissor dopamina, vinculat al circuit del plaer, el que implica que el nostre cervell vulgui repetir l’acció de connectar-se més vegades. També s’ha observat que la privació de connexió a Internet en persones addictes, produeix una síndrome d’abstinència similar a la d’altres addiccions. Si als adults ja ens costa regular-ho, tot i tenir, en principi, més capacitat d’autogestió, imaginem el que suposa en un cervell adolescent en procés de maduració, o encara més, en el d’un infant.
El que avui us vull proposar és una petita caixa d’eines per facilitar la vida familiar amb l’ús dels mòbils, que poden fer-se extensives a l’ús de pantalles en general:
Model de contracte (a adaptar per cada família):
La idea és que el contracte es pacti, el que trobareu a continuació són porpostes a incloure, cada família ha de trobar el seu model.
Salut i educació tecnològica!
Fins la propera!
Katia Velar Ceballos
Psicòloga clínica infantojuvenil i familiar.
Especialista en intel·ligència emocional