La consciència emocional. Primer pas per educar les emocions.
BarcelonaEl primer pas per educar les emocions és ser conscients de la seva existència: saber posar-li nom, identificar què ens passa al cos quan les sentim, els comportaments que fem i poder accedir als pensaments que les acompanyen. Aquest últim pas es pot començar a introduir a partir dels 6-7 anys.
D’això se’n diu consciència emocional, que és la capacitat d’adonar-nos del que sentim i també del que senten els altres. És la base per al desenvolupament de la intel·ligència emocional.
Per què ens costa identificar les nostres emocions?
Algunes de les raons:
1. No ens han educat per saber-ho fer.
Moltes vegades ens han negat l’adequació dels nostres sentiments quan els hem expressat: “no ploris, no passa res, no tens perquè estar trist, era només una joguina, no n’hi ha per tant, és una tonteria....”. Això ens genera inseguretat davant del que sentim i afavoreix el bloqueig de l'expressió emocional.
En aquest mateix sentit, també hem observat des de la nostra infància com no s’han legitimat els sentiments expressats d’altres persones.
2. No estem acostumats/des a fer servir el vocabulari emocional.
Quan ens pregunten com estem responem: “bé, anar fent, malament...”. No posem nom al sentiment, no acostumen a dir: “estic o em sento content, trist, impacient....”, tot i que probablement si fóssim conscients podem identificar un estat emocional. Això també ens succeeix perquè tenim un vocabulari emocional reduït.
3. Hem après que si evitem sentir o reflexionar sobre les nostres emocions aquestes desapareixen.
“No hi pensis, ja passarà, el temps ho cura tot...”. No es tracta d’estar constantment pendents del nostre estat emocional, però sí que val la pena parar atenció en diferents moments i entendre com ens sentim, com ens volem sentir i què hem de fer si volem canviar-ho.
En general la nostra educació ha estat basada en un model de la raó a on les emocions eren qualificades com la part irracional, aquella que ens despista i no ens ajuda a aconseguir els nostres objectius. Actualment sabem que les emocions ens són de gran utilitat per entendre què passa en el nostre pensament i al nostre entorn i també són útils per guiar-nos en el nostre comportament prenent decisions, sempre i quan actuem amb intel·ligència emocional.
Quantes vegades parlem de com ens sentim amb la nostra família?
Quantes vegades parlem de com ens sentim amb la nostra família?Un primer pas per poder acompanyar als infants en el desenvolupament de la consciència emocional és ser un bon model, ja que aprenen a través dels adults més propers. Per tant, una de les tasques primordials és preguntar-nos com actuo jo amb les meves emocions, com regulo les emocions desagradables com la ira o la tristesa, quantes vegades al dia a casa parlem de com ens sentim, quants noms d’emocions surten, com es recull a nivell familiar l’emoció expressada, com es comunica l’afectivitat i com vivim també les emocions positives.
Un dels aspectes crucials per a que l’educació emocional sigui efectiva és viure-la en les situacions quotidianes que es presenten en la vida familiar, n’està plena!
4 Estratègies pràctiques per fomentar la identificació i la consciència emocional
1. Identificar els sentiments en nosaltres, posa’ls-hi nom i comunicar-los.
1. Si hem tingut una estona divertida jugant a cartes, enlloc de dir “què bé ens ho hem passat” podem posar nom al sentiment i dir “estic molt contenta, ens ho hem passat genial jugant a cartes”.
Un altre exemple, en aquest cas amb una emoció negativa, si demà tinc una reunió molt important i el meu fill o filla em demana per mirar una pel·lícula junts, enlloc de dir-li “ara no puc, tinc molta feina”, puc respondre “em sento una mica atabalada, he d’acabar un informe per presentar demà a la feina, què et sembla si la mirem el divendres o el dissabte?”.
2. Identificar i posar nom al que ells/es senten.
Si arribo a casa i veig a la meva filla asseguda al sofà amb cara de pomes agres, podria dir-li simplement “quina cara fas” o podria aprofitar aquest moment per posar nom a l’emoció que m’està comunicant que sent, “Ostres, veig que estàs enfadada, puc fer alguna cosa per tu?”. A vegades els infants tenen dificultats per expressar el que estan sentint amb paraules, per això és molt útil que els ajudem a posar nom al que senten.
3. Empatitzar i legitimar els seus sentiments.
Es tracta de d’identificar i acceptar el que senten en aquell moment, d’aquesta manera mostrarem que els estem entenent, que empatitzem i això donarà peu a que ens puguin explicar algun fet més de la situació. Per exemple, el nostre fill ens diu plorant que l’entrenador de bàsquet l’ha renyat i tothom s’ha posat a riure. Davant d’aquesta situació tenim diferents opcions, una seria dir-li “alguna cosa hauràs fet”, en aquest cas el que aconseguirem es provocar una actitud defensiva i probablement es tallarà la comunicació. Però si en canvi detectem que d’entrada sent vergonya i li fem saber, “vaja, deus haver sentit molta vergonya”, es sentirà recolzat i ens explicarà amb més facilitat què ha passat i podem acompanyar-lo en pensar solucions alternatives. Quan dic acompanyar em refereixo a facilitar que siguin ells qui pensin les solucions, no nosaltres els que els hi diem.
4. Realitzar activitats en família que ajudin a desenvolupar el coneixement de les emocions i la seva utilitat.
A continuació us proposo un parell d’ activitats senzilles per realitzar a casa:
Activitat 1: Estenedor emocional
Material:Material adhesiu, fotos de cada membre de la família, cartolina, pinces de roba, corda, retoladors i tisores.
Procediment:Procediment
- Enganxarem la nostra foto en una pinça de roba.
- En una cartolina rodona pintarem o enganxarem diferents expressions facials d’emocions. Per als més petits, a partir de 3 anys podem posar alegre, trist, enfadat, calmat. A mida que són més grans i en funció de cada infant ho podem anar ampliant.
- Posarem la corda en un espai que es pugui veure de la casa i accessible als infants per poder col·locar allà els nostres estats emocionals.
Acció:Acció buscarem moments del dia en els que podem “penjar” com ens sentim, per exemple, després d’esmorzar o abans d’anar a dormir amb l’objectiu de que en parlem si cadascú tria que vol fer-ho. És important tenir en compte, que si per exemple, el nostre fill/a sent ràbia i enganxa la cartolina d’aquesta emoció, si al cap d’una estona torna a estar content, pot ser interessant que canviï la cartolina, d’aquesta manera, també prendrà consciència que les emocions poden canviar.
Consell per a avançats: a part de que les emocions poden canviar, també pot variar la seva intensitat, per tant, també podem fer cares que representin diferents intensitats d’una mateixa emoció.
Activitat 2: juguem a identificar emocions en els altres.
Material: contes, pel·lícules, sèries de dibuixos, experiències personals, etc.
Acció: un cop veiem la situació s’analitza el que ha passat, us proposo el següent guió de manera orientativa:
- - Què creus que han pensat els diferents personatges?
- - Com s’han sentit? Per què creus que s'han sentit així?
- - Què feien amb el seu cos? I amb la cara?
- - De quina manera deien les coses? Parlaven ràpid? Tenia un to de veu elevat?
- - Què han fet?
- - Tu què faries si....?
- - Què t'ha agradat del que han fet?
- - Com creus que ho podrien haver fet millor?
Aquí teniu un parell de links per començar a posar-ho en pràctica:
https://www.youtube.com/watch?v=NaMpxR_RQSY
https://www.youtube.com/watch?v=eQiD2Zi3x38
Katia Velar Ceballos
Psicòloga General Sanitària. Àrees infància, adolescència i família. Especialista en intel·ligència emocional i mediació de conflictes.
Formadora en desenvolupament de competències emocionals.