Petites victòries

Roser de Tienda

La manipulació del pensament

Zoom

Una de les coses més difícils que hi ha sent pares, que la veritat, hi ha moltes, trobo que és ajudar-los en el desenvolupament dels valors personals i socials. És d'allò més complicat.

Gràcies a internet els nostres fills tenen informació de tot a tota hora. No hi ha conversa que no acabi amb un “mira-ho a Google” o “t'ho ensenyo, que està a Youtube”.  El canvi radical en la manera de comunicar-nos, d'expressar les nostres opinions, de sumar-nos a moviments, és ara més democràtic que mai.

Però, com els afecten aquests reconeixements? Més likes en un comentari ets més exitos o tens més raó i menys likes la teva opinió té menys valor i no vals res?

Ahir es va publicar una notícia que, si més no, hauria de fer-nos reflexionar. El titular diu que “Twitter llança una eina per a combatre la desinformació sobre vacunes. L'eina dirigeix als usuaris cap a fonts fiables d'informació sobre salut pública”.

No entraré en el polèmic debat sobre el tema de salut, perquè no és això del que vull parlar. Del que vull parlar és de la inquietant forma que tenen les xarxes socials d'anar dirigint l'opinió de la població al punt que els interessa. Moltes persones celebraven ahir aquesta notícia com “per fi una bona notícia”.

No crec que sigui una bona notícia intentar que hi hagi un pensament únic i no crític amb qualsevol tema social. Els nens han d'aprendre a llegir informació fiable, encara que no sigui totalment basada en l'evidència, per a poder contrastar les opcions i després poder decidir per ells mateixos.

Perquè no sempre serà tot basat en l'evidència? Tant de bo la vida fos tan senzilla. Hi ha moltes coses de les quals no tenim evidència. Costa molt fer un estudi de coses tan diverses com el poder d'una abraçada, el poder d'una tirita al genoll quan han caigut del gronxador, el poder de la cançó “curasana curasana si no se cura hoy se curará mañana”. O estudis sobre la fe, qui sap si hi ha cel o infern, o si ressuscitem o si ens reencarnem, o què passa al final de la vida. Ningú ha tornat per a explicar-nos-ho.

Podríem pensar que és demagògia, pot ser. Però quan vols validar un pensament, no hi ha res millor que comparar-ho amb una altra cosa i si sembla ridícul, és perquè ho és.

Dir que la decisió de Twitter és una bona notícia, hauria de posar-nos en alerta de cap a on anem com societat i què passarà amb la llibertat d'expressió dels nostres fills. Cada dia les xarxes ens bombardegen amb les noves tendències. Creant així un moviment i fins i tot fer creure en la necessitat de tenir això o allò. Només perquè hi ha campanyes publicitàries i influencers pagats que es presten al joc de la promoció remunerada. Alguns, diuen, només recomanen el que els sembla ètic. O se sumen a causes que els mouen de cor. Bé, pot ser. Cadascun sap el que té com a fi en ment.

Però si la fi és el pensament unificat, que tots estiguin convençuts de les bondats de medicar-se o de ser vegà o de ser qualsevol cosa. I que corri el pànic si no ho fas o veuràs com els marginen. O els hi fan bulling perquè van contra corrent. Em sembla una cosa perillosa i que no estic convençuda que els meus fills aprenguin.

Hem d'ensenyar-los a qüestionar la informació vingui d'on vingui. Perquè? Doncs perquè en aquest món en el qual ens ha tocat viure, els interessos -sobretot econòmics- fan que siguin més importants que la veritat o l'interès comú. I no és que hàgim d'estar pensant tot el dia en la teoria de la conspiració. No, no. Ja fa temps que Oliver Stone ens va ensenyar això. Sinó que el pensament crític és el que ens fa avançar com a societat i evolucionar com a éssers humans.

Fa por el Big Brother, fa por tornar a l'edat mitjana, però només has de ficar-te en alguna conversa, per exemple, la de les vacunes sí o no. I veure com hi ha opinions que no disten molt de tractar de cremar a totes les bruixes que no opinen igual. A aquest pas, potser la societat del futur dels nostres fills acaba cremant llibres que no han de llegir, o vetant-los socialment perquè han gosat a opinar diferent.

A l’escola acaben de llegir “Un món feliç”. La famosa novel·la de l'escriptor britànic Aldous Huxley que va ser publicada per primera vegada al 1932. Pot semblar llunyana, però cada vegada la societat en la qual seran adults els nostres fills, va cap a aquí. No m'estranya, que la meva estimada i admirada periodista Maruja Torres digués fa sis anys que “Per dignitat abandono aquest circ”.

En això és el que s'ha convertit la comunicació, en un circ on el mico que té més likes aconsegueix publicar llibres i sortir en els media tingui el talent que tingui. Mentre la gent amb talent, que no entra a gravar la seva vida a totes hores o en debats de “sálvame o mátame camión”, deixa la ploma, apaga el teclat i deixa d'enriquir-nos amb les seves opinions fora del sistema.

Reflexionem sobre quin futur volem deixar als nostres fills. No seria una petita victòria, que els ensenyéssim a ser tal com són i expressar-se d'igual manera? I que la diversitat familiar, política i social pogués ser font de debat. Però mai de manipular-nos, perquè al final tots pensem igual, ni que sigui pel bé comú.

Feliç setmana família.