L'estiu i els adolescents, santa paciència

- Mare ¿saps la Laia l'amiga de la Berta amb qui vaig anar de colònies l'any passat? -

-Jo, tot i que intento fer memòria de tots els amics dels meus fills és impossible. - No gaire reina, em sona però no me'n recordo. Diga'm ¿què li passa? -

Ella rebufa com dient - si és que no m'escoltes quan parlo - No, no, no li passa res només que ens ha convidat a casa seva a Calella i aniré una setmaneta. - No em demana permís, només m’ho comunica ahhhh....

El meu cervell comença a fer connexions... Uf Calella a l'estiu, discoteques, begudes, estrangers, hormones a dojo. Aquell irlandès que vaig conèixer a l'estiu del 84. Aquells petons de Guinness, aquells balls lents agafats com si fóssim una sola anima. Les llàgrimes de l'adéu, les cartes, les promeses. No, no, ara no toca explicar lis la meva adolescència esbojarrada. Ara toca fer de mare conscient de tots els perills i desenganys que vols estalviar-li.

-Ah, ¿i ja us coneixeu prou per anar una setmana juntes? - pregunto socràticament com he après de tots els llibres de "Comunícate con tu hijo adolescente", "Quiérelos ahora aunque no se lo merezcan", "Guía para dummies de hijos adolescentes"

- Mare, que anem totes, no pateixis ja enviaré fotos pel whats - em fa un petó i se'n va bufant com si hagués estat un suplici comunicar mho.

Em quedo plantada a la cuina mirant per la finestra i escolto la veu de la meva mare dient-me "Parece que vives en un hotel, llegas, te vas, no paras de salir i no te vemos el pelo nena"I jo rebufant amb tot el cabell a la cara, fent-li un petó lleugeríssim – No sufras mama que vamos todas. Te llamaré en cuanto llegue"-

El problema amb els adolescents és que ens falta memòria, o encara en tenim massa. Potser teníem uns pares oberts, moderns i estupendos, o potser uns pares autoritaris que no en sabien de modernitats. Segons l'experiència que nosaltres tinguem podem encarar millor l'adolescència dels nostres fills.

Però no ens enganyem, nosaltres vam ser pitjors, molt pitjors. Però ara ens toca estar esperant el WhatsApp i fer-nos els madurs i els assenyats, perquè que siguin nois amb oportunitats i de profit, i això seria tota una petita victòria en el món convuls que els ha tocat viure.I no em diguis que no veus l'hora que marxin aquesta setmaneta amb els amics per posar "Exitos de los 80" a tot volum, obrir una Guinness i ballar en calces per tota la casa. Fes memòria. Sigues empàtic. Comparteix amb ells les teves preocupacions. Estigues disponible per escoltar. No facis interrogatoris, pregunta. Deixa anar la corda. Qualsevol dia marxaran i han d'estar preparats per estar sols enfront dels problemes.

El millor, és que fent memòria, siguem els pares que ens hagués agradat tindre i que sàpiguen que sempre podran trobar el nostre caliu i suport, passi el que passi, fins i tot que siguin adolescents.

¡Bon estiu família!