Criatures 24/10/2014

El super-ultra-mega-hiper-pitjor pare del món...

3 min

Aquest post és un succés que no m'ha passat a mi...li ha passat a un amic...o és fictici...però a mi...no...

Hi havia una vegada un pare que quan va anar a buscar el seu fill un dia a l'autobús que el portava de l'escola a casa (quina casualitat, com el Martí), va obrir la seva bossa i la carpeta i va mirar, com cada dia si hi havia informació rellevant. I vet aquí que sí que n'hi havia. Hi havia un paper que deia que el dimecres vinent el nen, que no és el Martí, aniria al teatre...a Manresa...a les 9:30...i que no calia portar-lo al bus...que calia anar directe al Teatre. Que bé!! Al teatre!!! Aquell pare, que tenia moltes coses al cap, s'ho hauria d'haver apuntat a la seva agenda, però no ho va fer (aquest pare pensa que hauria de tenir una app al mòbil que li recordés que ha d'anotar les coses importants a l'agenda)...

I, és clar, el dimecres va arribar. Es van llevar normalment, el nen (que us recordo que no és el Martí) es va beure el cola-cao, i quan se'l va acabar, el seu pare li va posar la roba que havia deixat la seva mare preparada la nit abans, com cada dia, i quan li anava a posar els pantalons, li diu: "Papa, avui no faig psico(motricitat)." I el pare li va contestar: "Però, que no en fas cada dimecres?" i el nen li va contestar: "Tots els dimecres, no!". I el pare li va posar el xandall, igualment. Al cap d'una estona, el Martí, vull dir...el nen, li diu: "Avui deixarem primer el Nil (un germà qualsevol)", i el pare: "Que no, que se t'escaparà el bus!!!"

D'aquesta manera van quedar, i el nen, cap a l'autobús. És cert que hi havia menys gent del normal, però bé, res que no puguin ser uns quants refredats!!

El pare, torna a Manresa i, causalitats de la vida, passa per davant del teatre i se li encén la bombeta: "Hòstia, avui hi havia teatre!!!!!". Truca a l'escola, la mestra reconeix el pare, perquè és l'únic que se n'ha descuidat, i li diu que el passi a recollir per la classe dels Nas de Sutge a.k.a primer. El pare, arriba...el nen se li tira als braços...feliç...i li diu: "Que no te'n recordaves que avui hi havia teatre...però si t'ho he dit!!!!!". Per un moment penso que m'ho podia haver dit directament. Per altra banda, penso que encara no ha fet 4 anys. I, per altra altra banda, penso que era responsabilitat del pare i prou. El pare també pensa que sí que li havia dit. Li havia donat dos bones pistes. O millor, dos eufemismes. "Aquest nen serà polític. Quina habilitat per dir les coses sense dir-les!" Pensa el pare...

El pare i el nen arriben al teatre 15 minuts tard, però quan entra per la porta...el noi que l'acompanya li diu al pare que acaben d'entrar. Salvat!!!!

P.S. la velocitat a la que el pare va pujar a Fonollosa i en va baixar...no l'explico per si llegeix el meu blog algun mosso o mossa, però només us diré que quan el nen pugi per primera vegada al Dragon Khan, dirà: "Ui, però si això ja ho vaig fer un dia amb el meu pare que s'havia descuidat de dur-me al teatre"...

Quins amics que tinc...que descuidats...que mals pares...sort que jo no sóc així...mare meva...

stats