Primer de tot, saludar-vos, ja que aquest és el meu primer post a l'ARAcriatures, i em fa una il.lusió brutal! Per tant...hola a tothom!!!! Espero que us agradin les barreges...perquè en aquests posts hi haurà una mica de tot, amb el tema central dels nens! I que fàcil que és escriure quan tens dos nens, el Martí i el Nil, de 2 anys i mig i 5 mesos. A ells van dedicats els posts, i a la meva dona, la Mariona, perquè sense el seu suport no ho podria pas tirar endavant. I és que tenir més de zero fills (2 en el meu cas) pot ser dur, però, com ja veureu, és molt divertit!!! Deixeu-me dir primer de tot que aquest post va de física quàntica aplicada...aplicada als nens!!!!! No cal tenir coneixements previs de física quàntica, però sí que ajudaria, tenir-ne de nens, i a poder ser, petitets... A veure, comencem...la física quàntica va néixer per donar explicació als fenomens que passaven en el món atòmic i subatòmic (protons, neutrons i electrons, i cap a les partícules elementals, quarks i leptons) i que no tenien explicació si s'aplicaven les lleis de la física clàssica de Newton. Com molt bé he dit, s'aplica al món subatòmic i...als nens!!!!!!! I amb aquest post demostraré que uns quants postulats bàsics de la física quàntica es poden aplicar als nens, i, per tant, funcionen en el món que veiem. Un dels principis bàsics és que quan es fa un experiment a nivell subatòmic, la sola presència d'un observador, en modifica el resultat. Per tant, l'observador forma part de l'experiment, no n'és aliè. Doncs bé, en el món dels nens, també passa el mateix!!!! Quantes vegades no ens ha passat que el nen té una habilitat especial, com cantar, ballar, comptar, riure, anar a dormir d'hora, dormir al cotxet cinc hores seguides quan és fora de cosa perquè la gent et digui que és molt bo i just quan entra a casa posar-se plorar com si estés endimoniat...qualsevol cosa, i quan venen amics a casa, per art de màgia, els desapareix l'habilitat i els tens allà davant, quiets, sense fer res, i només falta que deixin de mirar perquè es posin a fer-ho alegrament. No em puc ni imaginar el que deuen fer quan no els mira ningú (penseu que perquè l'experiment tingui validesa no els podeu ni gravar!). Un altre principi bàsic és el d'Incertesa de Heisenberg. Segons aquest, no es pot saber conjuntament la posició i la velocitat d'una partícula subatòmica, només se'n pot saber una de les dues. I, per tant, és gairebé impossible de determinar cap on es dirigeix una partícula. Tots els que tingueu nens us sonarà molt aquesta propietat, i els que no en tingueu, l'heu de tenir clara. Podeu saber on és el nen o a quina velocitat es dirigeix cap a algun lloc, però no les dues coses a l'hora!!!! O no us ha passat que veieu el nen a un lloc, el perdeu de vista dos segons, i apareix a un lloc inversemblant o molt lluny d'on era...que us sembla impossible que hi pugui haver arribat!! Doncs a això em refereixo. Calculeu la posició i velocitat del nen pensant que sabeu que el trobareu, i desapareix com per art de màgia del lloc on hauria de ser. O això, o es teletransporta (una altra possibilitat que es pot donar al món subatòmic i que, de fet, ja s'ha fet, però gairebé impossible de realitzar-se a nivell supraatòmic, a no ser que es posin d'acord tots els àtoms del nostre cos d'aparèixer, junts al mateix lloc, i resar perquè no hi hagi ningú al lloc on apareixem). I això em porta a l'últim postulat que volia explicar, i és que, segons la física quàntica, qualsevol succés pot passar per improbable que sembli, com per exemple que una pilota travessi una paret. En el cas dels nens és claríssim. El nen pot estar a una habitació plena de coixins, però si hi ha algun objecte amb el qual es pot fer mal, hi anirà a parar sense que hi pogueu fer res. No patiu!!! Són les lleis de la física. Si està en una piscina de boles i rellisca i cau, el cop de cap se'l donarà a l'únic lloc buit, sense boles.Si el mateix nen, o un altre qualsevol (funciona amb tots els nens i nenes del món) està en un parc jugant i hi ha un bassal, us asseguro que hi anirà a parar a dintre...encara que hi hagi 1000 m2 de gespa...a ell, el trobaràs dins del bassal. Hi ha gent que diu que és la Llei de Murphy, però no...és la Llei de física quàntica dels nens. I abans d'acabar, voldria aclarir que si no troben el Bosó de Higgs, espero que no sigui perquè l'ha amagat el Martí, el meu fill, perquè si és així, s'hi poden tirar anys per trobar-lo. I si algun dia el troben, que mirin si també hi ha el porquet i l'ovella, que són meus! Gràcies!
4 min
