Personetes Creatives

Enric Bastardas

De necessitats vitals de la vida...

De vegades toca posar-se seriós...i, de vegades, toca posar-se molt seriós...i aquest és un d'aquests dies...seriós del cagar!!!!

Resulta que quan tens fills t'adones que hi ha varis nivells de voler les coses...i es poden dividir en voler, desitjar i necessitar. Normalment la major part de les coses haurien de ser a l'apartat de voler...però t'adones que els nens normalment ho necessiten tot!!!! El Martí...segur...i el Nil, m'hi jugaria la mà dreta (o no...no ho sé...)...

Tenir fills vol dir cobrir-los les necessitats bàsiques, i aquestes solen ser menjar, beure, fer pipi, fer caca i dormir....El que passa és que, de vegades, un cop cobertes aquestes necessitats bàsiques, els teus fills segueixen plorant, o estant neguitosos o necessitant algunes altres coses...

...i el Martí portava uns dies així, com neguitós...com necessitant més coses que de costum (que ja és difícil)...menjava però no en tenia prou (ni amb els macarrons amb tomàquet i formatge)...bevia però no en tenia prou (ni amb la Fanta de llimona que pica i que només li deixem beure quan està de vacances)...feia pipi i caca i no en tenia prou (i mira que en fa!)...i dormia però no en tenia prou (i això que també dorm...sembla una marmota!)...i jo que no sabia ben bé què tenia...

...la cosa començava a ser preocupant perquè estem de vacances, hem fet platja, piscina...de tot!!!! I a més, ara ha començat la Festa Major de Manresa, que, per a ell, és com el Camí de Santiago, és el Sant Grial, és el Messi, és el súmmum de tot el que li agrada com ja sabreu els que em seguiu de fa temps: hi ha tot el que ell pot esperar d'una Festa Major, i la té just a sota de casa!!!!

...i a casa, com que ho sabem, participem a tots els actes...a totes hores...inclús m'estic plantejant clonar-me fins que no sàpiga moure'm en un pla quàntic supra-atòmic i poder participar, d'aquesta manera, a actes que fan a la mateixa hora i que esdevenen una missió impossible de fer triar l'un o l'altre a un nen que té el còrtex prefrontal encara en la seva versió beta (o alfa) i que té la NECESSITAT d'assistir als dos actes (si passa això, la Mariona i jo ens dividim els nens, un cada un, sencers, és més net i més ètic, i assistim als dos actes, i després ens els expliquem...)...

...però el Martí encara tenia una necessitat desatesa, i jo encara no havia descobert quina era...

...parlàvem molt,bé, de fet, ell parla molt (i de vegades coherentment...alguna vegada!) i jo escolto més encara, i, de tant en tant, jo també puc introduir alguna frase a la qual normalment em contesta amb un: "Quèèèèèè?????" perquè o no l'entén o no la vol entendre...i el deixo seguir parlant.... I pensava que d'aquesta manera podria descobrir la seva necessitat oculta...el seu desig...allò que no el deixava viure amb plena intensitat...

...però, serendípies de la vida, tal i com es devia sentir Alexander Fleming quan se li va passar aquella mostra que va deixar sobre la taula...un dia...just abans de començar els actes principals de la Festa Major...ho vaig fer...ho vaig descobrir...vaig cobrir la seva necessitat vital de la vida...la seva última esperança de ser feliç (i perdoneu que em posi tan seriós...però és que parlo de les necessitats del meu fill gran)...

...a hores d'ara...el Martí ja es un nen 100 % feliç...o 99,9 % per ser més exactes, que sempre queda alguna coseta...però ara, ja ha començat a somriure...ja té tota la informació a l'abast de la mà...en qualsevol moment...siguem on siguem...o, més ben dit, jo tinc tota la informació a l'abast de la meva mà per poder-la transmetre al meu fill...informació tan important, que va just per sota de la informació genètica i l'epigenètica...

...sí, senyores i senyors...ja m'he descarregat el programa de la Festa Major de Manresa en PDF i el porto a l'iPhone...el meu fill Martí és feliç...i friki, perquè no dir-ho!!!!!!