Criatures 14/11/2014

El "meu" element...el "seu" element...

3 min

Ja em disculparà Sir Ken Robinson, que li "robi" la paraula "l'element", tot i que de totes maneres no és tant un robatori com un petit i humil homenatge. I, és que he de dir que "L'element" és un dels llibres que més importància ha acabat tenint en mi, que més m'ha marcat o que més m'ha servit i em serveix. És una petita guia, són molts exemples de gent més o menys famosa que ha trobat aquest "element", és passió i és...l'"element"...

Deia Confuci que "Tria una feina que t'agradi, i no treballaràs un sol dia a la teva vida"...què us sembla? Interessant, no? El més interessant és que aquest "element" el tenim tots...dins nostre, només hem de ser prou valents per anar-lo a buscar...

El llibre va caure a les meves mans en un bon moment, en moments de canvis. Moments de canvis que et pots agafar amb por o amb excitació. Trieu! Una mica de por és útil, una mica de por t'ajuda a anar cap endavant, i un molt d'excitació et dóna un extra de motivació molt important per acabar de fer el pas! Les crisis són "una putada" i "una oportunitat" i penseu el que penseu tindreu raó; per tant, una altra vegada...què trieu?

El llibre és un compendi de gent, més o menys famosa, que van trobar el seu "element". I aquí paro. Què és l'element...us preguntareu? Tanqueu els ulls i penseu (després de llegir les preguntes que venen...és clar!)

Què us agrada fer? Què us apassiona?

Què sabeu fer molt bé i no sabeu ni com us ho feu?

Què us surt amb facilitat? Què us fa feliç?

Quina és la vostra actitud?

On sou ara? On són els teus?

Quina activitat feu i us passen les hores com si fossin minuts, perdent totalment la noció del temps?

Què és allò que expliqueu amb una passió que fa que se us entelin els ulls?

Què és allò que diuen de vosaltres els vostres amics que sabeu fer molt bé?

Si totes les preguntes tenen la mateixa resposta, segurament, i dic, segurament, haureu trobat el vostre element.Si tot i així, us costa respondre a les preguntes, tanqueu els ulls i imagineu-vos que escriviu el vostre epitafi. Què hi posaríeu? Quina seria la vostra aportació al món per la que us agradaria ser recordats? ( Sinceritat 100 %) Us sorprèn el que ha sortit?

I, llavors, haureu de decidir si en voleu fer d'aquest element el vostre "modus vivendi"...i si ho feu...les coses rutllaran com per art de màgia...i la felicitat vindrà, també, com per art de màgia...i, deixeu-me deixar sortir el meu jo friki, us convertireu en éssers quàntics...amb una capacitat gairebé infinita per treballar/gaudir del vostre dia a dia...com si el temps fos elàstic...com si el temps fos vostre. I això, reconec que és agosarat, però és el meu blog i puc inventar-me les teories que em semblin...només faltaria!!!!

Viure en el vostre "element" és viure una vida plena de passió i sentit!

Les meves Personetes Creatives són això, personetes, i tot just tenen 4 i 2 anys, però si hi ha una cosa que em vé de gust, és que siguin feliços, molt feliços i crec, que per aconseguir-ho, hauran de trobar el seu element. I a això em vull dedicar, com a pare i com a educador. Que el trobin! Miraré de posar-los el camí el més fàcil possible donant-los suficient llibertat perquè triïn, s'equivoquin, riguin, plorin, caiguin, s'aixequin...les vegades que faci falta...

...i que un dia em vinguin i em diguin amb els ulls plorosos i un somriure d'orella a orella: "Papa...ja sé què vull fer la resta de la meva vida". I jo (i la Mariona, d'això n'estic segur)...els abraçaré i els diré: "M'encanta, sabeu què, jo no vaig ser a temps de dir-ho al meu pare, ni a la meva mare, i he tardat 41 anys a descobrir el meu "element", i ara, sóc feliç"...

Desitjo que esteu vivint en el vostre "element" i, sino, que el trobeu ben aviat...

stats