Mireu, tinc moltes inquietuds a la vida...però moltes!!!! M'agraden moltíssimes coses, i, de vegades, em costa triar entre vàries coses perquè m'agrada tot. I és una sort!!!!Però també pot ser estressant, perquè em falten hores per fer tot el que m'agradaria!!!!
I llavors vé quan surt la meva part més friki, i començo a pensar en física quàntica, la velocitat de la llum, la Teoria de la Relativitat Especial, els viatges en el temps (no dels d'anar de vacances 5 persones dins un Renault 5 groc sense aire condicionat i amb pantalons curts al mes d'agost amb el resultat de les cuixes cremades pels seients del cotxe i suades perquè es tocaven i s'enganxaven amb les del teu/meu germà...no em refereixo a aquests!), forats de cuc...i altres variants que fan que "The Big Bang Theory" sigui la meva sèrie de capçalera i, que, quan recordo Carl Sagan a "Cosmos" mentre explica que a Mercuri tant hi pot fer molt fred com molta calor perquè no hi ha gairebé atmosfera i el seu moviment de rotació és molt lent, se m'escapi una llagrimeta...
...i m'adono que des de que tinc nens hi penso més que mai, i que és perquètotes aquestes teories son més fàcilment explicables quan hi ha nens pel mig, i us asseguro que gairebé sempre estan pel mig!!!
Resulta que m'han sortit dos nens,el Martí i el Nil, que es mouen molt..."moguts" n'hi dirien alguns, però com que jo no els vull etiquetar, no fos cas que de grans la paraula "mogut" formés part de la seva identitat i els costés treure-se-la si els interessés, dic que "es mouen", que és més dinàmic, és una actitud, i és més fàcil de modificar-la (apa...ja ha sortit la meva altra gran afició, la PNL!).... Com us deia, es mouen, i jo, de vegades, els comparo amb àtoms (FRIKIIIIIIIII!!!!!) i així m'és més fàcil d'explicar segons quines coses que fan o els passen. Quan va néixer el Martí, la Mariona i jo, vam pensar que ja ens havia sortit el "que es movia", però després va aparèixer el Nil i ens va tirar per terra la teoria que si un és mogut, l'altre és tranquil...no és veritat!!!! Es pot tenir un nen mogut...i un altre de més mogut. Suposo que el Nil s'ha de moure per recarregar les bateries, com aquells rellotges que es recarreguen només de portar-los al canell i amb el sol moviment corporal...
Però encara diria més...quan s'ajunten els dos,algun cop han creat una distorsiód'espai/temps...i és que...
...els meus nens es mouen tant que tot i ser dos, som considerats família nombrosa...
...els meus nens es mouen tant que no es mouen...es teletransporten...
...els meus nens es mouen tant que si van una miqueta més de pressa atraparan la llum...i, per tant, aturaran el temps!!! Reulta que si es segueixen movent així de de pressa, quan ells tinguin 10 anys, jo ja en tindré 200 (això és física avançada, i és que, segons la Teoria de la Relativitat Especial, si algú, normalment del món subatòmic, es pot moure a velocitats properes a la llum, per ell, el temps passarà molt més a poc a poc que per la resta de la gent...per això el Martí i el Nil, són "els electrons creatius"...
...els meus nens es mouen tant, i tan ràpid, que perden els neutrons pel camí i s'acabaran convertint en isòtops radioactius que brillaran de nit i tot...quina por!!!!!! Jo sempre els aconsello que si han de perdre alguna cosa, perdin electrons..que seran més positius!!! (HUMOR FRIKI!)
...els meus nens es mouen tan ràpid que els portaré a l'Accelerador de Partícules de Ginebra a veure si troben el Bosó de Higgs i aconsegueixen explicar l'explosió del Big Bang, tot i que pel que veig jo cada dia, es deu assemblar bastant a entrar on tenen les joguines i al cap d'un milisegon, veure com han deixat l'habitació i com ha pasat d'endreçada a caos absolut...(juraria que a aquella bossa de plàstic petitona no hi cabien tants animalets...s'han expandit...i ho segueixen fent cada dia!!!!!)NOTA: Llogo l'habitació on juguen com a simulador de creació de l'univers...
...els meus nens es mouen tant que poden estar amb el seu pare i la seva mare alhora...encara que no estiguem junts...
...els meus nenses mouen molt ràpid...sempre...a no ser que tinguin un plat de pèsols a davant o els seus progenitors tinguin pressa per anar a algun lloc...llavors es ralentitzen automàticament...
...els meus nens es mouen tant que quan els tiro una foto...sembla un video...
...i els meus nens es mouen tant...que, molt sovint...els agafo quan em passen pel costat...els abraço, els hi faig uns quants petonets i unes pessigolles...i d'aquesta manera estan quietets una estona...i quan dormen crec que també, però com que no ho veig i són (com ja he dit moltes vegades) quàntics...no ho puc assegurar!!!!!!
