Si algú m'hagués dit, ara fa dos anys, que aquell nen de dos quilos que estava dins d'una capseta, seria l'animal que se m'està tirant a sobre mentre li dedico aquest post...no m'ho hauria cregut!!!
Si algú m'hagués dit, ara fa trenta-set anys que aquella Mariona que acabava de néixer seria la dona de la meva vida (jo ja en tenia cinc i mig...tot un homenet)...no m'ho hauria cregut!!!
Fa dos anys, el Nil, que va decidir compartir aniversari amb la meva dona/la seva mare/la Mariona, era tan xic que, a mi, em feia cosa d'agafar per por que se'm trenqués...i ara, si no vaig en compte, el que em pot trencar alguna cosa, ja sigui el nas, les ulleres, la mà, el peu, o tot plegat...és el Nil...
Fa dos anys, un nen que no tenia forces per plorar ni per menjar, ara t'estripa un conte, te'l tira pel cap o se t'asseu al costat per mirar-se'l i que li expliquis...
Fa dos anys, aquell nen que s'havia d'adormir solet a la capseta mentre la Mariona i jo érem a l'habitació amb el cor mig trencat...ara s'adorm al meu costat amb la mà agafada com si volgués recuperar el temps perdut d'aquells 14 dies...
Fa dos anys, el Nil, un nen que es prenia 5 ml de llet i els vomitava perquè era immadur...segueix immadur (perquè té dos anys acabats de fer), però tant es fot 240 ml de llet com se't fot 2 talls de pizza o 15 talls de fuet...també conegut com el "monstre de les pansetes"...
Fa dos anys, el Martí tenia dos anys...no m'ho puc creure! I es va fer gran de cop. Ara n'ha fet quatre i ja és grandiós!
Fa dos anys vam haver de comprar roba de menys de 0 anys perquè al Nil li quedava tota grossa...i ara, li confonc els jerseis i les samarretes amb les del Martí...
Fa dos anys, un nen, anomenat Nil va decidir no néixer el dia que havia nascut la seva àvia Dolors, el 20 de desembre, per néixer el dia que havia nascut la mama Mariona...li deu agradar compartir!
Fa dos anys i uns dies, va néixer un blog de PNL, i el Nil, el va posar de cap per avall i el va convertir com per art de màgia en un blog dedicat a ell i al Martí, Les Personetes Creatives...
Fa dos anys, la Mariona se'n va anar a dormir pensant que celebraríem el seu aniversari i es va trobar amb un regal inesperat (jo també...no us enganyaré)...
Fa dos anys, la Mariona lluitava per retenir el Nil dins la panxa...i ara lluita (literalment) per posar-li un pijama de "monstruos"...
Fa dos anys, sembla que n'hagin passat cinquanta...sobretot pel Nil...per la Mariona, no...que està estupendíssima!!!!
Fa trenta-set anys, neixia la Mariona...i trenta-set anys després tenia dues còpies perfectes seves voltant pel món, de 4 i 2 anys...
I fa trenta-set anys neixia la dona amb la qual tinc la sort de compartir la meva vida i la del Martí i del Nil...i que estic convençut que d'aquí a trenta-set anys més, encara la felicitaré per haver compartit tants anys amb mi...
I ara...dos anys després (i dos dies per ser més exactes)...la Mariona i el Nil són a la cuina...una fent salsitxetes i l'altre assegut i esperant per menjar-se-les, sempre i quan no estiguin molt calentes...la Mariona i el Nil, totes dues personetes, del 14 de novembre...mentre jo estic al sofà discutint-me amb una altra personeta que està a punt de trencar el seu pacte (amb encaixada de mà inclosa) de fer una cabanyeta/tren i que ho endreçaria tot abans d'anar a dormir (endreçar és un concepte molt subjectiu. Per mi és posar-ho tot al lloc d'on ho ha tret i per a ell és traslladar-ho tot a algun lloc que no es vegi).
De vegades m'imagino si el Martí s'hagués endarrerit dotze dies i també hagués nascut el dia 14...i cal que us digui que no hi crec gaire en l'astrologia, però jo tinc/pateixo 3 escorpins a casa...
I ara...acabo el post, just després de sopar tots quatre a la cuina...compartint macarrons i salsitxeta...i fa dos anys, el Nil era a la capseta, el Martí a casa de l'àvia, i la Mariona i jo a l'habitació...segurament tots quatre amb un nus a la gola...ni macarrons ni salsitxeta ens haguéssim pogut menjar...ja us ho ben juro...
Per molts anys Mariona...
Per molts anys Nil...
