De vegades em passa que parlo amb el Martí i el Nil (normalment escolto, però de vegades puc entrar i dir alguna coseta) i em miren amb cara d'admiració. Semblo molt fort, molt llest, molt guapo, molt tot...i en positiu...normalment, i jo, contentíssim milloro la meva autoestima uns quants punts. I em pregunto...com em deuen veure? I mentalment em faig la meva imatge de com dec ser jo per ells, i la meva imatge mental, la meva pel.lícula, s'assembla molt a aquesta...

I llavors, algun dia, parlo amb ells (sobretot amb el Martí) i ja em fa la sensació que aquesta admiració no és tanta. Que, de vegades sí que pensen que sóc llest, fort i guapo, però, de vegades, ja em miren amb una cara més aviat extranya. I llavors, la meva imatge mental, canvia i em vé al cap que, potser, i només potser, la seva imatge del "papa" com a superheroi, s'assembla més a aquesta!

No us ha passat mai a vosaltres, papes del món?