Vaig cometre un error...i ho reconec! En ple mes d'agost, el Martí ja em demanava quan vindria el tió i es passava el dia cantant "jingle bells"...O potser era el juliol...no me'n recordo. L'únic que sé és que vaig cometre un error. Pensant que encara faltava molt de temps, quan em va preguntar quan seria Nadal, jo li vaig dir que quan fes fred!!!! El mes d'octubre i mig de novembre, em va ajudar a refermar la mitja mentida o la mandra d'explicar-li bé, que ho pogués entendre, perquè aquest any ha fet molta calor i, per tant, vaig tenir el Martí força controlat... Però a mitjans de novembre la temperatura va començar a baixar, i us asseguro que quan baixa a Manresa (Manrússia els mesos del fred), baixa molt, i araja fa molts dies que passen dues coses bastant incòmodes per a mi:
La primeraés que em llevo, desperto els nens, miro l'iPhone o surto al terrat (depenent de si encara vaig en calçotets o vestit) i faig una ullada a la temperatura que hi ha a fora. Sol ser per sota de zero, i així ja em faig una idea de que no tinc fills, tinc cebes i els hauré de posar 4 o 5 capes perquè a l'escola i a la llar d'infants (sobretot a aquesta última), la temperatura encara és tropical! I tinc una teoria, i és que, a l'hivern, amb el fred que fa, quan vas pel carrer, només pots saber quin nen és mirant els seus pares!!! Perquè sino, tots són iguals!! Ninotets amb abric que no els deixa ni tancar els braços, guants d'aquells sense dits, bufanda, gorro, passamuntanyes...i llavors, pot passsar que et despistes en un semàfor, i acabes portant a l'escola el nen del veí o de qualsevol altra persona amb qui estaves compartint espera de semàfor...i quan li treus la bufanda t'adones que no és el teu nen!!!!! Pot ser que inclús et passi amb el cotxet...com que hi ha 10.000 McClarens tots iguals!!!! La tàctica és que el teu nen porti una peça molt distintiva...color llampant...gorro de monstre molt vintage (si pot ser del Mazinger Z millor)...el que se t'acudeixi!!!! De totes maneres, el Nil tinc poques probabilitats de perdre'l perquè el sento plorar d'una hora lluny mentre prova de treure's el gorret que tant l'emprenya i que li poso perquè estem a -3 graus!!!! El Martí encara és més difícil de confondre perquè el porto a les espatlles...
I la segona, encara pitjor, és el Martí demanant-me cada dia: que ja és Nadal? Que no vé el tió? I jo: que nooooo!!!! Que falta un mes!!!!! I ell: però papa, em vas dir que quan fes fred, i ja fa fred!!!!!! I el més fort és que té raó, és culpa meva, per dir-li que quan fes fred seria Nadal. Potser em pensava que el canvi climàtic m'ajudaria a mantenir la mentida i allargaria la tardor fins el Nadal, però aquest any, el temps s'ha aliat amb el Martí, i ja fa 15 dies que espera el Nadal, el tió, el "jingle bells", les "chuches, els regals...i sobretot...l'arbre de Nadal, perquè com que aquest any ja és gran ens vol ajudar a muntar-lo..."fear it gives me"...
I avui, tenim una feina...posar l'arbre. Jo hauré d'anar a les golfes...abans que no se'n vagi la llum, perquè no n'hi ha...i a quatre grapes perquè són molt baixes...i a curar-me la rascada que em faré a la closca tot i saber que és molt baix...i repassar les bosses que vaig pujar-hi fa gairebé un any i a les quals no hi vaig posar què hi havia perquè estava segur que ja me'n recordaria d'on era l'arbre...i no, no m'en recordo...com cada any... I després hi posarem tot el que hem comprat: boles, cors, ninots de neu...i quedarà molt bonic...segur...
Però hi ha una altra personeta a la qual se li girarà molta feina...moltíssima...al Nil!!!!!Quan vegi l'arbre tindrà una feinada a agafar tot el que hi hem penjat i a tirar l'arbre a terra que no sabrà ni per on començar!!!!!
...i jo que miraré a veure si puc penjar l'arbre del sostre perquè no hi arribi, però potser no quedarà tan maco...i potser tampoc sabré com fer-ho...no ens enganyem!!!!
