Amb ulls de nena

De petita em fascinava la Pippi. Aquelles cues que s'aguantaven dretes, les mitges de colors, el mico, el cavall, la seva seguretat... no sabria dir què m'agradava més, però jo, una mena d'Annika bona i obedient, volia ser aquella nena transgressora, que feia el que volia sense haver de donar explicacions a ningú.

Imatge obtinguda de http://www.blackiebooks.org Abans de Nadal vaig veure que Blackie Books havia reeditat totes les històries que l'Astrid Lindgren havia escrit sobre la pel-roja de les mitges de colors conmemorant el seu 70è aniversari. Els reis i el tió ja anaven massa carregats i com les gatxans encara són petites el vaig deixar per més endavant, amb la seguretat de que acabaria caient a les meves mans. I ara, gràcies al club de lectura "Llegir amb Al·lots"ha arribat el moment. I em va passar una cosa ben extranya. Els dos priers capítols no em van agradar. A veure, si que em van agradar però els veia llunyans a mi, no em feien gràcia, em sentia ben lluny de l'adoració que de petita sentia per la Pippi. En canvi, quan els vaig llegir a les gatxans s'ho passaven pipa, reien com lloques i demanaven un capítol més. Jo ja pensava que 'havia fet gran i començava a entrar en una depressió quan vaig llegir el tercer capítol i, encara no se com, ho vaig fer amb uns altres ulls, amb ulls de nena! I aquí és on vaig començar a disfrutar, a passar-m'ho bé, a riure i xal·lar amb les històries sovint impossibles que explicava. En un moment de correcció política extrema, on sovint els contes per infants estan carregats de moralines, normes i doctrines amagades, on molts cops es busca alliçonaramb ells, la Pippi és més necessària que mai.Des de quan els llibres han de donar exemple? Que ens està passant? La transgressió, el no seguir cap norma, la pura diversió, la literatura com a entreteniment és allò que els fa falta als nostres fills, allò que segurament farà que busquin llegir, que els arribi a apassionar. I no només a ells. El fet de recuperar aquests ulls de nena a l'hora de llegir una història, compartir amb els nostres fills i filles la diversió de llegir, llegir en veu alta aquells fragments que més ens han fet riure, explicar-los aquella història que més ens ha sorprès, tot això és una eina fantàstica per aficionar a la canalla a llegir, per fer-los entrar el cuquet.. Sovint ens queixem de que la canalla no llegeix. I si els proporcionem històries que els vingui de gust llegir?

Llibre:Pippi Calzaslargas Autora:Astrid Lindgren, Traducció al castellà de Blanca Ríos i Eulàlia Boada El publica:Blackie Books Preu: 23€ Edats: a partir de 9-10anys.