Una bona història

Si us preguntés quin era el vostre conte favorit quan ereu petits, què diríeu? Quin era aquell conte que llegieu i rellegieu? Aquell conte que encara avui en dia us fa somriure en pensar-hi? Sigui quin sigui, segur que tots vosaltres esteu pensant en bones històries. Històriessobre gals insurrectes, viatges al centre de la terra o nenes que construien màquines d'empaquetar fum. Contes que us feien prendre hores a lason i al joc per dedicar-les a acabar una pàgina, un capítol més. Aquells contes que potser encara guardeu amb les cobertes enganxades amb cel·lo. Darrerament hi ha un clara tendència a publicar llibres que "ajuden" als pares en l'educació dels nens: que parlen d'actituds positives, que tractentemes de vegades difícils de parlar o que estimulen certs comportaments. El ventall és molt variat, des dels contes que ajuden a treure el bolquer, als que fomenten que el nen mengi de tot, que comparteixi les joguines o que accepti l'arribada d'un nou germanet. El treball de l'educació emocional ha accentuat aquesta tendència i són molts els contes que des de fa uns anys ens ajuden a parlar d'emocions i sentiments amb els nens. Sens dubte aquests llibres són necessaris i han cobert un espai que teniaclares mancances, però... no n'estem fent un grà massa? no n'estem abusant? No vull dir que hi hagi massa títols d'aquest tipus de llibres, que potser també i de vegades ja comencen a sonar repetitius, però si que trobo a faltar que es potenciï més la història, la trama. Sembla que qualsevol història, bona o dolenta, val mentre inclogui certs valors o comportaments. I tinc la sensació de que les bones històries es deixen una mica de banda, escassegen. N'hi ha eh!però aquest aspecte de transmetre valors els ha passat al davant i no només en sentit figurat. I no hem d'oblidar que una bona història serà la que atraurà a la canalla, la que farà que agafi gust per escoltar contes i més endavant per llegir-los. I la que farà que als pares no ens faci res explicar una vegada i una altra el mateix conte, o si més no ens ho alleugirà una mica... Ha començatl'any Roald Dahl (el setembre de l'any vinent farà 100 anys del seu naixement), un escriptor que va transmetre valors a les criatures, especialment el valor de la imaginació, però sempre darrera d'una gran història, divertida, emocionant isovinttransgressora i "políticament incorrecta" pels barems actuals, tan uniformitzadors. I molts de nosaltres encara recordem "Matilda" o "Charlie i la fàbrica de xocolata" com alguns dels nostres llibres preferits, amb personatges que potser no ens ensenyaven res de bò més enllà de somniar i lluitar per allò que volíem, que no és poc. I des d'aquí m'agradaria reinvindicar aquestes històries i aquests personatges, igual que la Pippi Langstrump, l'Otto que pintava rinoceronts a les parets o en Jim Botó que voltava amb en Lluc en maquinista. Busquem-los, i busquem-ne de nous, que n'hi ha, estan allà, amagats a algunes de les novetats deles llibreries, darrera del'últim llibre sobre com afrontar les rabietes.