La pitjor mare del món

Anna Manso

Canvis (3): consells

L'infern, de bones intencions, n'és ple. I les calderes d'en Pere Botero esclaten de progenitors benintencionats que volen aconsellar els fills i dur-los pel bon camí i el que aconsegueixen és convertir-los en ciutadans execrables. Jo mateixa ja tenia plaça reservada a la cassola núm. 639B i, per sort, gràcies a aquest període estival de reflexió i noves propostes per millorar la vida familiar, he vist clar que calia canviar d'estratègia.

Consells amb subtext

El primer tipus de consell que penso donar és el consell amb subtext, aquella veritat dissimulada que volem que s'empassin. Per exemple, recordo que, de petita, cada vegada que un adult em deia "No miris la tele de tan a prop, que et tornaràs miop", em venien unes ganes horribles d'apropar-me encara més a la pantalla fins a convertir-me en una de les 365 ratlles analògiques de què estava feta. Així que, pensant en el pobre nivell de lectura del nostre país, proposo que els deixem anar coses de l'estil: "Sobretot, fill meu, no llegeixis llibres, que no et penso comprar una disfressa de Pickwick per al teu aniversari".

Un altre apartat en què seria convenient aplicar el subtext és el de les hores de son i creixença. Per tant, quan els vulguem dir "Vés a dormir que el teu cos necessita descansar per créixer", el millor és que els recomanem tot el contrari: "Tu, queda't despert; els nens baixets, escarransits, ridículs i mitges cerilles passen desapercebuts a les manifestacions i la policia mai no els deté. Ara, si ho fan, diuen que no els agraden gens els manifestants d'aquesta mena". De la mateixa manera, en lloc d'aconsellar-los que no mirin tant el mòbil, ni el Facebook, ni la tele, ni res que tingui forma rectangular i formada per imatges de píxels, perquè es tornaran uns caps de carbassa, parlem-los d'una altra manera. "Nena, que de tant mirar el mòbil no has vist que el veí aquell que es veu des de la teva habitació és mèdium i t'has perdut com expel·lia un quilo d'ectoplasma per la boca. Ja ho veuràs, aprèn a fer servir el telescopi de mirar estrelles que cria pols i inaugura la llibreta de dibuix que es fot d'avorriment al fons del calaix. Observa, filla, observa la vida".

Consells sincers

Però també cal que siguem sincers. Res de "Fill meu, no mengis dolços que la càries és molt dolenta". Canviem-ho per un "Nen, que ja m'he polit el límit de la targeta de crèdit i per pagar-te el dentista hauré d'atracar un banc, i com que sóc tirant a maldestra em detindran. El teu pare, avergonyit, fugirà, i tu quedaràs en mans de les tietes, i ja saps que elles cuinen verdura cada nit, no com jo, que en preparo un dia sí i un dia no. Així que tu tries". I deixem-nos de punyetes i siguem sincers des del fons del nostre cor: "Fill meu, no vulguis fer carrera d'investigador científic en una universitat dels Estats Units descobrint la cura del càncer, que si te'n vas tan lluny t'enyoraré i no et podré visitar cada cap de setmana i festius intersetmanals. Més val que no mengis peix, que diuen que va tan bé per al cervell, i no estudiïs tant anglès, matemàtiques, redacció de tesis i PNL".

I seguint amb aquest atac de sinceritat extrema, si arribo al màxim de la desesperació per qualsevol causa peregrina, a partir d'ara els etzibaré: "Nen/a, tens raó, estàs en mans d'una desaprensiva que no sap el que es fa. Ara mateix, per exemple, se m'acaba d'acudir què explicaré a la propera columna. Aquell dia que et vas declarar a la/el X i la resposta que et va donar".

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 17 d'agost de 2013.