Amb els ulls del cor

Amb els ulls del cor “Qui no posseeix el do de meravellar-se i entusiasmar-se és com si no tingués vida, els seus ulls estan tancats.” Albert Einsten Alguns avis tenim l’oportunitat de gaudir més dels néts petits i de participar de les “rauxes” dels néts adolescents, en època de vacances. En alguns moments ens surt fum del cap i d’altres quedem embadalits per les “gracietes de les criatures”, però l’entusiasme per la tasca de fer avis que no ens manqui i tinguem els ulls del cor oberts per veure i guardar records, paraules i carícies en el nostre interior. No ens oblidem del respecte mutu i viurem l’harmonia. L’harmonia entre tota la família s’aconsegueix sempre quan hi ha una bona disponibilitat per part dels avis i dels pares. A vegades pot sorgir algun malentès; és natural, els matrimonis es formen per persones de diferents costums i hi ha una barreja de diferents cultures de la vida però quan s’actua amb comprensió i amb sentit comú s’aconsegueix llimar arestes si ni han. Els avis no som els mal criadors oficials ni els responsables de l’educació dels néts, educar és responsabilitat dels progenitors. Tot i que facin estades a l’estiu a casa dels avis, podem ser el braç que s’allarga però mai substituir als pares. Això sí: Els avis sempre som capaços de donar un cop de mà, d’escoltar, de tenir bon humor, de ser positius per no fer grans els petits problemes i de seguir explicant històries, les batalles dels avis que els nostres néts més menuts ens fan repetir i repetir fil per randa. És bo estar disponibles per facilitar la transmissió de la cultura en el sentit més ampli. Hem viscut molt i hem descobert molts valors. Som experts en comunicar experiència i saviesa. Podríem dir, sense prepotència, que també tenim especial capacitat per a afavorir la curiositat intel·lectual i conrear l’esperit dels nostres néts. I, com transmetem la cultura de la vida? Normalment amb el testimoni i amb paraules entenedores; mai amb queixes o amb frases tan temibles com: “... els meus temps eren millors...”, “... això d’ara és una disbauxa, abans no passava mai...” . I, el temps de vacances és una bona etapa per practicar el no dir aquestes frases. És la reflexió d'agost que tots podem completar. Cada família és un món i tots el veiem de diferent color. Cadascú pot percebre una mateixa realitat de manera desigual. Cadascú té el seu estil. Viu la seva llibertat de forma singular i pren les seves decisions amb les seves peculiaritats, segons les circumstàncies personals i el sentit que vol donar a la seva vida. Passem-ho bé si estem durant el mes d’agost amb els fills i els néts. És un temps favorable per tenir els ulls de l’esperit oberts i de donar estima a mans plenes.