Viure a qualsevol part del món avui i estar contra la igualtat de raça i color és com viure a Alaska i estar contra la neu. William Faulkner
Tots som persones amb pròpia dignitat i singularitat sigui quin sigui el nostre color de pell i per això que avui us deixo una breu història que il·lustra millor que mil paraules el que penso sobre les persones racistes:
“Una dona blanca d’uns 50 anys i escaig va arribar al seient que li tocava en un avió que anava ple de passatgers i es va negar a asseure’s. Al seient del costat s’hi trobava assegut un home de raça negra. Disgustada, la dona va demanar immediatament a l’hostessa un altre seient tot dient-li: " no puc seure al costat d’un home negre". L’hostessa va contestar : "Permeti’m veure si hi ha un altre seient “.
Després de comprovar-ho, va tornar i li va contestar; "Senyora, no hi ha cap altre seient disponible a la classe econòmica, però parlaré amb el capità per verificar si existeix algun seient disponible en primera classe”.
Deu minuts després, l’hostessa va tornar i li va dir: "El capità m’ha confirmat que no hi ha seients disponibles a la classe econòmica però que n’hi ha un a primera classe. La nostra política d’empresa mai ens permet canviar una persona de classe econòmica a primera classe, però veient que es podria produir un escàndol per fer asseure algú al costat d’una persona que no li és agradable, el capità està d’acord en fer el canvi a primera classe".
Abans de que la dona pogués dir res, l’hostessa es va dirigir a l’home de raça negra i li va dir: "Senyor, tingui l’amabilitat d’agafar els seus objectes personals; desitgem traslladar-lo a un seient més confortable de primera classe, ja que el capità no vol que vostè estigui assegut al costat d’una persona desagradable".
Els passatgers dels seients propers van començar a aplaudir, mentre d’altres ovacionaven dempeus l’oportuna reacció del capità i l’hostessa.
