"La llibertat, com la vida, només la mereix qui sap conquerir-la cada dia"
J. W. Goethe
Amb aquesta imatge de la meva neta gran que encapçala aquest post i que inspira alegria i sensació de llibertat us deixo aquesta reflexió:
Ensenyar a viure la llibertat als fills sense banalitat serà ampliar-los els horitzons dels nostres fills.
Serà, en els infants, ajudar-los a enfortir la voluntat, iniciant-los en la lluita contra els capricis; serà, en els adolescents, animar-los a viure grans ideals que fomentin la seva generositat, a participar en organitzacions que se solidaritzin amb els més necessitats; serà no permetre als fills que perdin el temps i procurar que es desenvolupin harmoniosament totes les seves capacitats.
Creiem que les pressions de l’ambient on els joves es mouen dificulten actuacions que resoldrien molts problemes de la societat actual? Potser els pares tenim la clau: després d’observar el seu entorn podem intentar proposar-los idees que els enlairin.
Està bé que compleixin el seus deures i cal que sigui així, però no és el mateix motivar-los perquè treguin les millors qualificacions a classe, per ser els millors, que motivar-los perquè tinguin més elements per treballar fent una societat més justa, on la riquesa estigui més equilibrada; és un exemple que es pot aplicar a l’esport, activitats... La competitivitat no l’hem d’afavorir perquè siguin superiors als altres sinó per tenir més elements personals de ser feliços, fent feliços als altres.
No ha estat de moda parlar d’esperit de servei vers els altres si bé en aquests moments ho reclamen molts pares, molts professors i la mateixa societat en aquests moments postpandèmia amb tants aturats.
És per això què als fills els parlarem d’ajuda, de solidaritat, perquè la veritat és que la vida dels joves, i la dels no tan joves, s’enriqueix amb la finalitat de pensar en els altres.
L’egoisme és el gran enemic de la llibertat i l’individualisme és una ideologia actual, que si no s’encarrila bé és perjudicial. Els pares procurem fomentar en els fills i filles la magnanimitat o la capacitat de fer coses grans, de no conformar-se i de tenir ànim per dur a terme grans tasques, per això és educatiu començar per proposar petits reptes per, més endavant, assolir-ne de més elevats.
Per concloure – apart d’alguns suggeriments que us deixaré escrits - voldria dir-vos que és més lliure aquell que més estima. Tinguem l’objectiu en l’àmbit familiar d’educar en la llibertat a fills i filles amb un gran cor per estimar. I aquesta llibertat, fonamentada en l’estima, hem de procurar estimular-la sempre valorant als nostres fills i filles cada dia una mica més.
Suggeriments:
- Veure junts pel·lícules que destaquin pel valor a la llibertat i fer-ne comentaris per saber què en pensen.
- Afavorir la lectura de personatges amb ideals.
- Educar els infants i joves en la llibertat, que sàpiguen tenir iniciativa, saber decidir i ser conseqüents amb les opcions que han decidit triar.
- No es pot imposar res, hem de raonar i proposar les idees diferents, però sempre hi ha la llibertat personal del fill o de la filla i la seva responsabilitat, sobretot quan tenen una edat més madura, perquè preguin la iniciativa i aprenguin dels seus errors..
- Els fills no són de la nostra propietat. Això va bé recordar-ho, ja que no es pot viure amb serenor arrossegant els problemes dels nostres fills i filles. I, precisament, necessitem apartar el que preocupa per poder-los ajudar millor quan tenen problemes seriosos.
