Ja es veu que per l'educació de germans bessons sempre han de quedar destacats els següents aspectes: - Que cadascú és únic, irrepetible i singular i per tant s'ha de tractar de manera diferenciada. - També, que si cada bessó es reflexa, com en un mirall amb l'altre, almenys és convenient vestir-los de forma diferenciada. I, per últim, molt ànim pares que dos fills de cop porten força enrenou i a vegades es necessiten 6 mans. Sort dels avis, familiars o ajudes externes que donen allarguen les nostres mans i els nostres braços! Per més informació us deixo un fragment d'un petit article de Joan Valls Julià, consultor pedagògic i escriptor acompanyat de la bibliografia que recomana: "Després de l'alegria i emocions inicials, sorgeixen dubtes continus sobre com educar a aquesta parella i com tractar-los. Existeixen pautes generals, però el criteri més lluminós sempre serà el mateix: són dues persones distintes, que exigiran tot l'afecte, la dedicació i la competència, des del mateix moment de l'inici de la vida. Els bessons idèntics duen la mateixa dotació genètica i, per tant, tenen semblats en la seva constitució; però gran part de la seva evolució depèn de la forma que els pares s'han enfrontat amb el fet de tenir bessons. Recordem: bessons fraterns són els quals resulten de l'alliberament de dos òvuls el mateix mes, fertilitzats cadascun per un espermatozoide diferent. Hi ha nombroses variables, però pot afirmar-se que els bessons fraterns mai tenen exactament el mateix aspecte, i un nen i una nena no són mai bessons idèntics. El fet que siguin bessons fraterns i idèntics encara té més influència sobre la forma que aquests nens o nenes van evolucionant com éssers humans. De totes maneres, el criteri educatiu ha de prevaler sobre qualsevol tipus de combinació que es doni. L'organització és clau en una situació com aquesta. Cadascun dels nous nats requereix la nostra atenció i afecte en particular. Encara que siguin molt similars -o no- són individus ben diferenciats i tenen dret a una identitat pròpia. Aquesta s'anirà constituint a partir de l'exterior: és aquest qui els donarà els elements per a sentir-se singulars. Tradicions com vestir-los iguals, tenen repercussions en la seva representació. Ja tenen suficient amb “veure's” en altra persona, com perquè damunt es busqui una major similitud. Evidentment, tota comparança ha de ser evitada i és recomanable oferir activitats per a cadascun/a. Així com és preferible que cadascun/a sigui tractat depenent del seu caràcter, també hem d'atorgar-los un temps individual, tot sol, de forma constant i precisa, on els escoltem i els permetem parlar tranquil•lament, sense judicis, simplement transmetent per mitjà de la nostra presència la importància del seu ésser. Si els pares de bessons (també cridats “mellizos” i/o homocigóticos) celebren l'ocasió de conèixer-se entre ells, encara ho celebren més els pares de trigèmins. El club ABC, per exemple, està en contacte amb més de mil famílies en els països de parla alemanya. En la Clínica Supertwins, citada per Elizabeth Bryan, les famílies es reuneixen en esmorzars informals en els quals no només comparteixen les seves experiències, sinó que escolten dir als pares majors (alguns amb trigèmins ja adults) que realment la vida no només millora, sinó que es posa molt divertida". Bibliografía addicional sobre el tema: - El orden del nacimiento y su carácter. Dr. Ronald W. Richardson y Lois A. Richardson. URANO. - Mellizos, trillizos y más. Elizabeth Bryan. URANO. - Ver referencia: Twins and Múltiple Birth Association, TAMBA. U.K.
3 min
