Criatures 27/01/2010

Quin llast, sogres

1 min

Amb aquesta parauleta del llast comença la meva amiga escriptora Maria Carme Roca el seu acreditat llibre Barcino. Són paraules de Luci Minici Natal Quadroni Ver, l'any 152dC i avui al 2010 dC les pobres sogres per molt que femel que podem -i qui fa el que pot no està obligat a més- ens han penjat una etiqueta ben difícil de treure i arrosseguem un bon llast. Tenim molta informació al nostre fòrum: http://criatures.cat/forums/topic/la-bona-sogra Us explico un tema personal (vegeu la notícia al diari Heraldo: Victoria Cardona: "El mejor consejo para las suegras es que no den consejos") Un titular que em va ben retratar, d'edat i tot... mira tu ... d'això de l'edat en faré un post un altre dia!!!. Resulta que la germana de la meva jove (que és aragonesa)vaavisar d'immediat a la mare dels meus néts, quan ho va veure. Jo,vaig haver d'aguantar estoicament les brometes del meu fill i la meva jove. Haig de dir que ells contents ja que - com està manat - són independents i autònoms i no els agrada que els dirigeixin. Em va semblar quea Saragossa la sogra és una figura molt important, no tant com la mamma italiana però quasi, quasi. Tot plegat una mica d'ensurt va ser la meva trobada amb els mitjans a Saragossa. ufhhh!

stats