“ La llibertat suposa responsabilitat. Per això la majoria dels homes la temen tant”. George Bernard Shaw Avui us explico una petita anècdota que em va passar. Era la segona hora de la tarda. Em trobava en una escola finalitzant una conferència, mentre les criatures dels pares que hi assistien estaven jugant a una altra aula. Una mare jove es va aixecar, es va acomiadar, i vaig agrair-li l’assistència, jo creia que anava a recollir al seu fill a la classe del costat on jugaven. Llavors, em va alegrar i sorprendre la seva sinceritat: −Tot el que ens has dit ha estat molt interessant, però ja veig que l’únic remei que tinc és començar a millorar personalment; m’has fet pensar que era jo la què havia de canviar i no hi estic disposada, tindré massa feina per a fer aquest esforç. Què bé el que va reflexionar!!! Li vaig demanar si es podia tornar a asseure’s. I ho va fer de bon grat. Només li vaig dir amb molt d’afecte doncs la comprenia perfectament, tenia tota la raó del món: -Sis plau, quedat, escolta, no tingues pressa. Estava previst un col·loqui en el que, com es sabut, un pot expressar-se lliurament i amb les intervencions de tots es clarifiquen moltes idees, tant per el que parla (jo és quan aprenc més) com per els que escolten. Precisament el col·loqui és per mi el millor de les xerrades i desitjava que hi fos. Ella va poder veure que es poden aconseguir petits objectius amb paciència i aturant-se sense esperar resultats a curt termini i estar tranquil·la ja que quan es fa el que és pot no s’ha de tenir per res sentiments de culpabilitat i, desprès es té més temps per contemplar el que es fa com les dues nenes que il·lustren aquest post. I la educació dels fills es porta a terme amb més goig.
2 min
