Criatures 23/01/2011

El misteri dels esquirols

2 min

Misteris del bosc: estratègies de seducció idèntiques donen resultats oposats. Esquirols a cor què vols en un bosc, ni rastre d'ells en un altre. I tu que et comences a preguntar si el teu fill, que tenia en tu totes les respostes, totes les certeses, totes les seguretats, no s'estarà plantejant si el seu pare sap el que es fa. Potser el papa no és tan bo, tan infal·lible com semblava? El cas és que les mateixes bestioles que l'any passat, uns quilòmetres més enllà, van descobrir en un no res les nostres menjadores i s'hi van fer addictes, als boscos de vora el poble on vivim ara no s'acosten per res al self-service que els hem preparat. I això que fa ben bé dos mesos -de cru hivern- que tenen la taula parada. Nous, avellanes i cacahuets, les mateixes menges que semblaven irresistibles allà, ni les han flairades, aquí.

A terra, sota els grans pins on hem posat les menjadores, hi ha pinyes fresques rosegades i esfilagarsades, indici inequívoc que els esquirols volten per les capçades. Però les avellanes i les nous de les menjadores segueixen intocades. Qui sap perquè... Tota una lliçó d'humiltat naturalista, aquesta. A mitjans de novembre vaig instal·lar les menjadores d'esquirols convençut d'un èxit segur, ajudat d'un altre veí -aquest més confiat en el meu suposat know-how (si més no, fins ara)-, i dels nostres respectius fills. Avui el seu ja ha passat de nosaltres i s'ha quedat al sofà, quan hem anat a canviar-les de lloc, provant de trobar un rodal de bosc amb un feng shui esquirolístic més positiu. El meu, encara més petit i crèdul, ens ha acompanyat desafiant la gelor de la tarda, amb l'esquer d'una nou de tant en tant com a llaminadura, per no perdre el ritme... La fe, de moment, em sembla que no l'ha perduda del tot...

stats