Criatures 16/03/2012

Passió esparreguera (I)

2 min

Dissabte, mentre fèiem la sobretaula d'un dinaret a ca uns veïns-amics (hi ha vegades que funciona la màxima de "els pares dels amics d’escola dels meus fills s'estan convertint en els meus amics"), la mainada se'n van anar a córrer pels marges dels voltants del mas i van tornar amb un tresor verd, prim i escarrancit: un espàrrec! Em vaig apuntar a la cacera i en menys de mitja hora tornava amb els quatre nens, cadascun d'ells, cofoi/a, amb un manat d'espàrrecs a la mà. S’havia desfermat, també entre els de casa, la passió esparreguera. I és que, malgrat la sequera, aquests dies de primavera incipient hi ha alguna cosa especial a l’ambient, aquí al camp. Els de ciutat no sé si ho noteu. La gent marxa de casa sense fer fressa, els veus passejant-se mig ajupits per les vores de boscos i sembrats, lents, silenciosos, normalment solitaris. Et surt un avi de sota un marge, un foraster de rere un revolt, veus una veïna que mig passeja el gos sospitosament vora unes bardisses, en trobes una altra que, quan tu vas a comprar el pa de bon matí, ja està tornant, amb un punt de suor al front. Tots fan com si res, dissimulen, però tard o d’hora els descobreixes el botí: un feix d’espàrrecs verds, més o menys gros, que tothom mig amaga com si fos un feix de bitllets verds, robats. I això que no són de ningú, els espàrrecs. Aparentment. Vores de camp que a ulls de l'urbanita de diumenge semblen "terra de ningú", són en realitat reservats a algú o altre. Fa uns dies, tornant de dur els nens a escola, acompanyat d'una de les àvies més eminents de per aquí, tot tafanejant els marges mig emboscats per veure si algun espàrrec començava a treure el nas, vaig constatar fins a quin punt hi ha qui respecta la norma no escrita. N’hi havia, d’espàrrecs, però no els vam ni tocar. "Deixem-los per en Quim de cal Barber, que en busca per aquí". Això sí, la competència dels de ciutat es fa notar. He constatat que el divendres és el moment de més trànsit esparregaire entre els locals: els nous espàrrecs han tingut quatre bons dies feiners per créixer, i cal arreplegar-los abans de la invasió bàrbara del cap de setmana. Aquesta tarda, sortint d'escola, mirarem de fer una escapadeta pels marges propers. Per si de cas.

stats