Criatures 07/02/2012

Esmorzar multicolor

2 min

Amb l’onada de fred siberià ha arribat també una onada d’ocells hivernals. Als camps del voltant de casa s’hi veuen més tords, pinsans i cotxes fumades que mai. I fins i tot han aparegut les fredelugues.

A les menjadores que tenim just davant la finestra de la cuina el trànsit d’ocells és incessant, i vénen amb una gana desbocada. Ens les buiden cada dia, és un desfici. Al matí, quan baixo encara endormiscolat a fer el cafè, els ocellets sembla que esperin el seu esmorzar, aturats dalt els xiprers de cals veïns, mirant-se, amb tanta cara de gana com són capaços de fer, aquelles menjadores buides. Sovint no puc estar-me d’omplir-les abans de fer cap altra cosa –fins i tot el cafè-, i quan obro la finestra és com si la Sibèria sencera em vingués a despertar, de cop. Un xoc tèrmic ideal per activar els sentits. Recordeu aquella menjadora tubular fruit d’un diumenge plujós? Les caderneres, una vintena com a mínim, la deixen neta en un sol dia, i això que fa quasi un metre de llarg i hi cap ben bé mig quilo de negrilló. S’esbatussen entre elles per aconseguir una bona perxa amb accés directe al gra, tan desquiciades en la lluita que tot sovint les mallerengues blaves, que van a la seva, aprofiten per posar-se en les que queden lliures mentre dues caderneres acaben de decidir-se. A terra sempre n’hi ha una dotzena que van menjant el gra caigut, amb un ull mirant enlaire per si queda una plaça lliure, de primera, a la menjadora tubular. Si pogués individualitzar les caderneres –com a molt distingueixo mascles i femelles-, segur que acabaria descobrint alguna lògica jeràrquica en tant de guirigai multicolor. Però deixo aquests estudis etològics per quan tingui barba blanca estil Konrad Lorenz, i tot el temps d’un jubilat. El cafè ja bull i se sent la mainada que baixen a esmorzar. S’ha acabat la vida contemplativa, comença la de veritat. Adéu caderneres, bon dia i bon profit!

stats