Emocional Ment

Arantxa Ribot, Katia Velar i Albert Vinyals

8 estratègies per aconseguir que els teus fills/es no et facin ni cas!

pegar-ninos Zoom

pegar-ninos

Ara que començael nou any és un bon moment per plantejar-nos si a vegades tenim actituds com les que us expliquem a continuació.

Ser conscient del que pensem, sentim i fem és el primer pas per iniciar processos de millora.

 

 

  • Digues que faràs una cosa i no la compleixis.
  • Si dius que a la tarda anireu a fer un passeig per la platja i al final no aneu perquè estàs cansat/da o et truca un amic per anar a casa seva.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - Jo també puc dir que faré coses i després no fer-les.

     

  • Oblida’t de la constància i la coherència en l’aplicació de les normes.
    • Les normes i les conseqüències van en funció del teu estat d’ànim.

    Un dia per no recollir l’habitació es queda sense dibuixos i un altra dia té l’habitació molt desendreçada i mireu una peli junts/es.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - No tinc clar com funcionen les normes a casa meva, per tant, provo a veure si hi ha sort.

    • Posa càstigs que després no podràs mantenir.

    Castigues al teu fill/a un mes sense sortir i sense pantalles perquè ha suspès quatre assignatures. Després penses que és massa i aixeques el càstig o el canvies per un altre.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - Al final acabo aconseguint el que vull, independentment del que faci.

    • Cedeix després de dir no.

    Li has dit que no li compraries els caramels al súper, però es posa tant pesat/a que al final per no sentir-lo, li acabes comprant; o l’has castigat sense sortir a jugar a la plaça perquè ha portat una nota a l’agenda i al final el/la deixes sortir perquè no para d'insistir.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - Jo tinc el control de la situació. Si faig aquest comportament de forma insistent tindré la meva recompensa.

     

  • Intenta satisfer tots els seus desitjos, no cal que pateixi.
  • Per a que estigui content/a i tingui emocions positives intentes donar-li la major part del que demana.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    S’han de satisfer les meves necessitats, no cal esforçar-se per aconseguir les coses.

    No aprèn a afrontar les situacions adverses ja que sempre se li ha procurat un entorn d’emocions positives.

     

  • Repeteix les coses les vegades que calgui, al final et farà cas.
  • Avui ja li has dit al teu fill set vegades que vagi a parar taula i no ho fa, al final t’has d’emprenyar i cridar-li.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - L’últim avís per fer les coses és quan em crida.

     

  • Discuteix sobre la idoneïtat d’una norma o una conseqüència amb la seva parella davant del seu fill/a.
  • La vostra filla ha trencat un gerro del menjador per estar jugant a la pilota quan sap que l’espai per fer-ho és a l’habitació de les joguines. Tu la castigues sense la pilota una setmana i la teva parella et diu davant de la filla, que no n’hi ha per tant, que és un gerro vell i lleig.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - Si els meus pares no ho tenen clar, és que aquests tipus de normes no cal complir-les. O si la mare em diu una cosa intentaré canviar-ho amb el pare o viceversa.

     

  • Si el teu fill o filla fa una rebequeria pots cridar-li i fer-li tu una altra per a que pari.
  • Esteu al parc i arriba l’hora d’anar a casa. Quan li dius al teu fill, marxa corrents als gronxadors i et respon que no vol marxar cridant i plorant. Tu respons també cridant de males maneres.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - Quan hi ha alguna cosa que no va com jo desitjo he de cridar per solucionar-ho.

     

  • Si vull que faci alguna cosa li diré des de l’habitació del costat.
  • Vols que la teva filla vagi a fer els deures i li dius cridant des del menjador, quan ella està a la seva habitació.

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - Les coses es demanen a veus i des de lluny, no cal esperar a tenir a la persona davant i assegurar-nos de que entén el nostre missatge.

     

  • Para-li més atenció quan no et fa cas que quan ho fa.
  • Quan no ens fa cas ens hi posem a sobre, estem allà al costat per intentar que ho acabi fent, però quan fa cas ho interpretem com que es el seu deure i no li diem que ens sentim satisfets pel que ha fet o no li mostrem que estem contents (pot ser amb un carícia, un petó, una abraçada, una picada de mans, etc.)

    Què aprèn l’infant o l’adolescent?

    - Quan faig les coses bé no ho valoren.

    Si vols que et facin cas, prova de fer el contrari!

     

    Katia Velar Ceballos

    Psicòloga clínica infantojuvenil i especialista en intel·ligència emocional

    Associació Educació, Salut i Benestar Emocional

    www.esbe.cat